A partir d'ara, podeu visitar-me (si voleu) a:
http://versiopenedes.wordpress.com
Espero que us agradi el nou disseny i les noves eines i us facin una lectura més agradable (o menys desagrable :P)
dilluns 25 de juny de 2007
dilluns 18 de juny de 2007
Constitució dels ajuntaments (I)
Partit més votat a cada municipi
Candidatura guanyadora
PSC-PM (22 municipis)
L'Arboç, Avinyonet del Penedès, Banyeres del Penedès, Calafell, Canyelles, Castellet i la Gornal, Cunit, Gelida, Mediona, El Montmell, Olèrdola, El Pla, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles, Santa Margarida i Els Monjos, Santa Oliva, Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilobí del Penedès.
CiU (17 municipis)
Albinyana, Bellvei, Bonastre, Les Cabanyes, Castellví de la Marca, Font-Rubí, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Pacs del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Terrassola i Lavit (Torrelavit), Torrelles de Foix, El Vendrell.
ICV-EUiA-EPM (3 municipis)
Cubelles, La Granada, Olivella
ERC-AM (2 municipis)
La Bisbal del Penedès, Subirats
PP (1 municipi)
Pontons
GOOB (1 municipi)
Olesa de Bonesvalls
IUP (1 municipi)
Puigdàlber
Tinc intenció, al llarg d'aquesta setmana d'escriure un article valorant els motius dels acords (i dels no-acords de govern de la coalició ICV-EUiA-EPM a la comarca de l'Alt Penedès (no disposo de prous dades per parlar del Baix Penedès i el Garraf), així com de fer una valoració més concreta dels discursos dels diferents grups municipals a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
Candidatura guanyadoraPSC-PM (22 municipis)
L'Arboç, Avinyonet del Penedès, Banyeres del Penedès, Calafell, Canyelles, Castellet i la Gornal, Cunit, Gelida, Mediona, El Montmell, Olèrdola, El Pla, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles, Santa Margarida i Els Monjos, Santa Oliva, Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilobí del Penedès.
CiU (17 municipis)
Albinyana, Bellvei, Bonastre, Les Cabanyes, Castellví de la Marca, Font-Rubí, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Pacs del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Terrassola i Lavit (Torrelavit), Torrelles de Foix, El Vendrell.
ICV-EUiA-EPM (3 municipis)
Cubelles, La Granada, Olivella
ERC-AM (2 municipis)
La Bisbal del Penedès, Subirats
PP (1 municipi)
Pontons
GOOB (1 municipi)
Olesa de Bonesvalls
IUP (1 municipi)
Puigdàlber
Tinc intenció, al llarg d'aquesta setmana d'escriure un article valorant els motius dels acords (i dels no-acords de govern de la coalició ICV-EUiA-EPM a la comarca de l'Alt Penedès (no disposo de prous dades per parlar del Baix Penedès i el Garraf), així com de fer una valoració més concreta dels discursos dels diferents grups municipals a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
dimarts 5 de juny de 2007
Anàlisi Electoral (II)
Algunes conclusions ràpides a partir de les dades anteriors:
El PSC obté els seus millors resultats als barris del nord de Vilafranca (Espirall, Les Clotes i Sant Julià).
CiU obté els seus millors resultats als barris del sud de Vilafranca (Centre-Vila, Poble Nou, Barceloneta-Sant Magí i Molí d'en Rovira)
El barri de la Girada, de nova construcció, trenca aquesta dinàmica i se situa en equilibri respecte els partits majoritaris.
La CUP té una força bastant equilibrada per tot Vilafranca, amb especial implantació a la zona centre. En canvi, obté uns resultats molt per sota de la mitjana al barri de l'Espirall (Pau Boada i Mas i Parera).
El PP obté resultats força similars, amb l'excepció del barri de l'Espirall, on supera clarament la mitana i es situa com a segona o tercera força (Mas i Parera i Pau Boada).
ERC és molt dèbil al barri de l'Espirall, on és superada per Plataforma per Catalunya. Aconsegueix els seus millors resultats als col·legis amb més presència de CiU.
ICV-EUiA obté els seus millors resultats als col·legis sense un guanyador clar i al col·legi Pau Boada. Els pitjors resultats són allà on CiU és el partit majoritari.
PxC obté els seus millors resultats allà on la participació és més baixa. Al Mas i Parera aconsegueix ser la 4º candidatura més votada, mentres que supera a ERC al Pau Boada i a l'Anxaneta, aconseguint representació en aquest últim (en cas que assignessim les 21 regidories en funció del resultats de cada col·legi.
C's obté, contra pronòstic, els seus millors resultats allà on CiU és majoritari, evitant la 8º posició en 3 dels 5 casos, a diferència de les majories socialistes (1 de 4) i dels col·legis no adscrits (1 de 4).
El PSC obté els seus millors resultats als barris del nord de Vilafranca (Espirall, Les Clotes i Sant Julià).
CiU obté els seus millors resultats als barris del sud de Vilafranca (Centre-Vila, Poble Nou, Barceloneta-Sant Magí i Molí d'en Rovira)
El barri de la Girada, de nova construcció, trenca aquesta dinàmica i se situa en equilibri respecte els partits majoritaris.
La CUP té una força bastant equilibrada per tot Vilafranca, amb especial implantació a la zona centre. En canvi, obté uns resultats molt per sota de la mitjana al barri de l'Espirall (Pau Boada i Mas i Parera).
El PP obté resultats força similars, amb l'excepció del barri de l'Espirall, on supera clarament la mitana i es situa com a segona o tercera força (Mas i Parera i Pau Boada).
ERC és molt dèbil al barri de l'Espirall, on és superada per Plataforma per Catalunya. Aconsegueix els seus millors resultats als col·legis amb més presència de CiU.
ICV-EUiA obté els seus millors resultats als col·legis sense un guanyador clar i al col·legi Pau Boada. Els pitjors resultats són allà on CiU és el partit majoritari.
PxC obté els seus millors resultats allà on la participació és més baixa. Al Mas i Parera aconsegueix ser la 4º candidatura més votada, mentres que supera a ERC al Pau Boada i a l'Anxaneta, aconseguint representació en aquest últim (en cas que assignessim les 21 regidories en funció del resultats de cada col·legi.
C's obté, contra pronòstic, els seus millors resultats allà on CiU és majoritari, evitant la 8º posició en 3 dels 5 casos, a diferència de les majories socialistes (1 de 4) i dels col·legis no adscrits (1 de 4).
Anàlisi electoral (I)
Distribució de les regidories per col·legis electorals
COL·LEGIS FAVORABLES AL PSC
(Cens: 7.671 persones)
MAS I PARERA [1.633 persones censades / 53,3% participació]
PSC 17, PP 2, CiU 2, PxC 0, CUP 0, ICV-EUiA 0, ERC 0, C's 0
PAU BOADA [2.653 persones censades / 53,9% participació]
PSC 12, CiU 5, PP 2, ICV-EUiA 1, CUP 1, PxC 0, ERC 0, C's 0
ANXANETA [1.235 persones censades / 57,2% participació]
PSC 9, CiU 6, CUP 2, PP 1, ICV-EUiA 1, PxC 1, ERC 1, C's 0
ESCORXADOR [2.150 persones censades / 57,1% participació]
PSC 9, CiU 6, CUP 3, ERC 1, ICV-EUiA 1, PP 1, C's 0, PxC 0
COL·LEGIS NO ADSCRITS
(Cens: 10.344 persones)
BALTÀ ELIAS [3.961 persones censades / 59,6% participació]
PSC 8, CiU 7, CUP 2, ICV-EUiA 2, PP 1, ERC 1, C's 0, PxC 0
ARXIU HISTÒRIC [2.595 persones censades / 57,9% participació]
PSC 8, CiU 7, CUP 2, ERC 2, ICV-EUiA 1, PP 1, PxC 0, C's 0
TORRAS I BAGES [1.463 persones censades / 62,7% participació]
PSC 8, CiU 8, CUP 2, ICV-EUiA 1, PP 1, ERC 1, PxC 0, C's 0
ESTALELLA GRAELLS [2.325 persones censades / 60,4% participació]
CiU 9, PSC 7, CUP 3, ERC 1, ICV-EUiA 1, PP 0, PxC 0, C's 0
COL·LEGIS FAVORABLES A CiU
(Cens: 7.776 persones)
SANT JOSEP [845 persones censades / 64,5% participació]
CiU 13, PSC 3, CUP 3, PP 1, ERC 1, ICV-EUiA 0, PxC 0, C's 0
ATENEU MUNICIPAL [1.028 persones censades / 62,5% participació]
CiU 12, PSC 5, CUP 3, ERC 1, ICV-EUiA 0, PP 0, C's 0, PxC 0
CAL BOLET [1.325 persones censades / 62,5% participació]
CiU 10, PSC 5, PP 2, CUP 2, ERC 1, ICV-EUiA 1, PxC 0, C's 0
LOLA ANGLADA [1.346 persones censades / 62,0% participació]
CiU 10, PSC 6, CUP 2, PP 2, ERC 1, ICV-EUiA 0, C's 0, PxC 0
CRISTÒFOR MESTRE [3.232 persones censades / 62,5% participació]
CiU 9, PSC 6, CUP 3, ERC 1, PP 1, ICV-EUiA 1, C's 0, PxC 0
TOTAL VILAFRANCA
[25.791 persones censades / 59,3% participació]
PSC 8, CiU 8, CUP 2, PP 1, ERC 1, ICV-EUiA 1, PxC 0, C's 0
COL·LEGIS FAVORABLES AL PSC
(Cens: 7.671 persones)
MAS I PARERA [1.633 persones censades / 53,3% participació]
PSC 17, PP 2, CiU 2, PxC 0, CUP 0, ICV-EUiA 0, ERC 0, C's 0
PAU BOADA [2.653 persones censades / 53,9% participació]
PSC 12, CiU 5, PP 2, ICV-EUiA 1, CUP 1, PxC 0, ERC 0, C's 0
ANXANETA [1.235 persones censades / 57,2% participació]
PSC 9, CiU 6, CUP 2, PP 1, ICV-EUiA 1, PxC 1, ERC 1, C's 0
ESCORXADOR [2.150 persones censades / 57,1% participació]
PSC 9, CiU 6, CUP 3, ERC 1, ICV-EUiA 1, PP 1, C's 0, PxC 0
COL·LEGIS NO ADSCRITS
(Cens: 10.344 persones)
BALTÀ ELIAS [3.961 persones censades / 59,6% participació]
PSC 8, CiU 7, CUP 2, ICV-EUiA 2, PP 1, ERC 1, C's 0, PxC 0
ARXIU HISTÒRIC [2.595 persones censades / 57,9% participació]
PSC 8, CiU 7, CUP 2, ERC 2, ICV-EUiA 1, PP 1, PxC 0, C's 0
TORRAS I BAGES [1.463 persones censades / 62,7% participació]
PSC 8, CiU 8, CUP 2, ICV-EUiA 1, PP 1, ERC 1, PxC 0, C's 0
ESTALELLA GRAELLS [2.325 persones censades / 60,4% participació]
CiU 9, PSC 7, CUP 3, ERC 1, ICV-EUiA 1, PP 0, PxC 0, C's 0
COL·LEGIS FAVORABLES A CiU
(Cens: 7.776 persones)
SANT JOSEP [845 persones censades / 64,5% participació]
CiU 13, PSC 3, CUP 3, PP 1, ERC 1, ICV-EUiA 0, PxC 0, C's 0
ATENEU MUNICIPAL [1.028 persones censades / 62,5% participació]
CiU 12, PSC 5, CUP 3, ERC 1, ICV-EUiA 0, PP 0, C's 0, PxC 0
CAL BOLET [1.325 persones censades / 62,5% participació]
CiU 10, PSC 5, PP 2, CUP 2, ERC 1, ICV-EUiA 1, PxC 0, C's 0
LOLA ANGLADA [1.346 persones censades / 62,0% participació]
CiU 10, PSC 6, CUP 2, PP 2, ERC 1, ICV-EUiA 0, C's 0, PxC 0
CRISTÒFOR MESTRE [3.232 persones censades / 62,5% participació]
CiU 9, PSC 6, CUP 3, ERC 1, PP 1, ICV-EUiA 1, C's 0, PxC 0
TOTAL VILAFRANCA
[25.791 persones censades / 59,3% participació]
PSC 8, CiU 8, CUP 2, PP 1, ERC 1, ICV-EUiA 1, PxC 0, C's 0
dimarts 29 de maig de 2007
Ajuntament de Vilafranca del Penedès 2007-2011
El de la imatge és el nou plenari de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, el plenari que haurà de governar els propers quatre anys la nostra vila.
Avui no tinc masses ganes de parlar de l'èxit que ha suposat per ICV-EUiA recuperar el grup municipal de fa 28 anys (llavors amb el PSUC), el creixement comarcal que hem viscut o el fet de tenir, per primer cop en la nostra història, presència al Consell Comarcal. Ho deixarem per un altre comentari, potser a finals de setmana.
Avui vull parlar de Vilafranca, i de les opcions de govern que es poden configurar. Primer de tot, amb l'entrada d'ICV-EUiA ja som sis els grups municipals que som presents, el que demostra les diverses sensibilitats polítiques i els diversos projectes i maneres d'entendre Vilafranca de la ciutadania. Això és positiu.
D'altra banda, tenint en compte el repartiment de regidories sorgit de les urnes, sembla difícil que es pugui configurar una majoria estable de govern, doncs aquesta hauria de passar per la CUP i aquesta es va expressar en el sentit de no participar ni donar suport extern a cap govern.
També és cert que, des dels partits majoritaris, s'intentaran buscar aquestes majories. El posicionament del 7dies (vinculat a l'òrbita del PSC) ja llença la idea d'un govern PSC+ERC+ICV-EUiA en minoria, gent propera a la candidatura de CiU ja ha fet els seus contactes per intentar establir una majoria de govern amb diversos partits i caldrà veure els comentaris d'El 3 de Vuit (situat a l'entorn de CiU) per saber l'aposta, tot i que els comentaris de Guillem Carol ens poden donar una idea.
Francament, diumenge vaig coincidir (amb tot de gent) amb el cap de llista de la CUP, Xavier Navarro i vaig veure que tenia molt clar que la seva aposta era la de fer oposició i anar votant en funció de les propostes que plantegi l'equip de govern que hi hagi. Un posicionament coherent amb el que ha manifestat abans de les eleccions.
Pel que fa a nosaltres, encara no ens hem reunit per debatre què pensem fer. Personalment, descarto la idea llançada pel 7dies, doncs entenc que les coalicions de govern han de servir per a fer governs estables, i un govern en minoria no ho és pas. Des del meu punt de vista, l'única coalició de govern possible és entre PSC i CiU, que tampoc seria tan estrany. I si no, no passa res per tenir un govern que només compti amb 8 suports segurs al Ple i que hagi de pactar cada proposta que presenta al Ple.
Veurem com evoluciona tot això en els propers dies.
divendres 25 de maig de 2007
Hem guanyat!
Sí, sí, heu llegit bé. Des del meu punt de vista, ICV-EUiA ja hem guanyat les eleccions a Vilafranca del Penedès.
Perquè? Per que amb l'aparició de partits de discurs en favor de la segregació ja sigui per motius de llengua (Ciutadans) o d'orígen (Plataforma per Catalunya) i alguns partits tradicionals a la vila que han centrat darrerament el seu discurs en les essències, més enllà del seu projecte per a Vilafranca i per a la ciutadania de Vilafranca, aquesta campanya s'ha parlat d'habitatge, s'ha parlat de polítiques socials, d'atenció a la gent gran, de mobilitat, de model cultural, d'emancipació juvenil, de canvi climàtic... allò que marcarà el futur de Vilafranca, la Vilafranca del dia a dia. I és per això que la nostra candidatura ja ha tingut sentit i ja ha guanyat les eleccions dos dies abans de tancar les urnes.
I és per això que tinc confiança en els resultats de la llista d'ICV-EUiA a Vilafranca, perquè hem presentat un programa realista, basat en les competències i recursos de l'ajuntament de Vilafranca i ambiciós, que busca resoldre els problemes amb proximitat i atenció personalitzada a cada cas. Un programa que dibuixa la Vilafranca del 2011 que ICV-EUiA vol aconseguir.
T'hi sumes?
TU pots marcar la diferència
Perquè? Per que amb l'aparició de partits de discurs en favor de la segregació ja sigui per motius de llengua (Ciutadans) o d'orígen (Plataforma per Catalunya) i alguns partits tradicionals a la vila que han centrat darrerament el seu discurs en les essències, més enllà del seu projecte per a Vilafranca i per a la ciutadania de Vilafranca, aquesta campanya s'ha parlat d'habitatge, s'ha parlat de polítiques socials, d'atenció a la gent gran, de mobilitat, de model cultural, d'emancipació juvenil, de canvi climàtic... allò que marcarà el futur de Vilafranca, la Vilafranca del dia a dia. I és per això que la nostra candidatura ja ha tingut sentit i ja ha guanyat les eleccions dos dies abans de tancar les urnes.
I és per això que tinc confiança en els resultats de la llista d'ICV-EUiA a Vilafranca, perquè hem presentat un programa realista, basat en les competències i recursos de l'ajuntament de Vilafranca i ambiciós, que busca resoldre els problemes amb proximitat i atenció personalitzada a cada cas. Un programa que dibuixa la Vilafranca del 2011 que ICV-EUiA vol aconseguir.
T'hi sumes?
TU pots marcar la diferència
dilluns 21 de maig de 2007
Acte central d'ICV-EUiA a Vilafranca del Penedès
El passat divendres, la sala gran de l'Escorxador municipal (ara re-convertit en edifici d'entitats) es va omplir amb prop d'un centenar de persones per conèixer de primera mà què proposa la nostra coalició per a les eleccions del proper diumenge. Un ple històric per a la nostra candidatura, que no fa més que demostrar-nos la il·lusió que ha generat la reaparició d'ICV-EUiA a Vilafranca, i que esperem que porti molta gent el proper diumenge a les urnes.
Així mateix, us recomano la lectura de les intervencions de la Laura i el Bernat, on resumeixen alguns dels nostres projectes per marcar la diferència a Vilafranca, si és que comptem amb tu.
Primer de tot, i sense ànim de ser reiterativa vull agrair-vos la vostra presència.
Quan fa un any –o més- que la gent que ens reuníem i ens reunim cada setmana al local d’ICV vam decidir fer llista pròpia d’ICV, teníem varies raons de pes per afrontar aquest repte. I dic repte perquè no és ràpid ni fàcil posar en marxa tot l’engranatge d’anar descubrint i donant solucions als reptes que hi ha a Vilafranca. Si volíem presentar llista i afrontar aquest repte de presentar-nos a aquestes eleccions municipals, teníem molta feina per endavant. Per una banda, saber com palpitava Vilafranca en tots els àmbits, quins eren els punts forts i els punts febles, volíem un camí real per aconseguir caminar i acostar-nos al nostre ideal de Vilafranca.
Volíem saber què s’havia de canviar, què s’havia de millorar i què s’havia de conservar.
Moltes de les coses que com a ciutadans veiem que es podrien millorar, l’Ajuntament no en té competències, perquè depenen de la Generalitat o del govern central. Tot i així, des de l’Ajuntament es poden fer moltes coses i se’n poden reclamar moltes d’altres als ens competents. A més, són unes eleccions municipals que tenen a la Generalitat un govern també d’esquerres i això pot facilitar/ agilitzar, en definitiva, prioritzar inversions de caire social, que són les que més ens preocupen com a ciutadans (habitatge, sanitat...). HI HA UN LLARG CAMÍ PER FER.
Des d’ICV sempre hem apostat per un Ajuntament proper als ciutadans, que escolti a la ciutadania, no només quan hi ha eleccions, sinó que tingui una gestió eficaç, que doni resposta a la totalitat de la gent durant els quatre anys que dura la legislatura.
Les persones que hem elaborat el programa d’ICV-EUiA per aquestes eleccions, hem fet un seguit de propostes per tal de donar solucions reals als problemes reals. Moltes vegades, les solucions no són fàcils ni ràpides en alguns aspectes. Existeixen projectes que necessiten de consens entre molts sectors perquè puguin tirar endavant eficaçment. S’han de tenir múltiples factors en compte perquè tot el que es tiri endavant sigui de qualitat, no només a curt termini sinó també a mitjà i llarg termini.
Sense ànims de voler encasillar-nos, m’agradaria deixar clar que som una força:
D’esquerres, perquè defensem la causa de les treballadores i dels treballadors, perquè volem eradicar l’exclusió social, perquè volem garantir drets fonamentals i universals com la sanitat, l’educació, l’ocupació de qualitat, l’habitatge digne per a tothom, el transport públic, i perquè hi hagi igualtat de drets independentment de l’origen i de la orientació sexual de les persones.
D’ecologistes, perquè defensem un ús més racional dels recursos per contribuir a la sostenibilitat del planeta. Apostem, doncs, per una nova cultura de l’aigua basada en l’estalvi i la reutilització, defensem les energies renovables, la mobilitat sostenible, l’agricultura ecològica, la preservació de la biodiversitat i reivindiquem una nova cultura del territori.
De pacifistes, perquè refusem la violència com a mètode de resolució dels conflictes i apostem per una educació basada en la cultura de la pau.
De feministes, perquè lluitem contra la desigualtat entre homes i dones per viure i gaudir de la diferència. S’ha de trencar amb el sexisme i l’androcentrisme present a la societat i a les institucions.
D’altermundistes, Apostem per la globalització dels valors com la solidaritat, la tolerància...
D’interculturalistes, perquè defensem la igualtat de drets per tota la ciutadania de les persones immigrades. El nostre horitzó ha d’ésser una societat del mestissatge, més rica, diversa i plural.
De nacionalistes d’esquerres, perquè defensem el dret a l’autodeterminació dels pobles. Volem el reconeixement de Catalunya com a nació amb una cultura i una llengua pròpies que cal defensar. Defensem un model federal republicà que garanteixi els nostres drets col•lectius com a poble.
D’alternatius, perquè apostem per una nova manera de fer política: amb la gent i per la gent. Volem transformar la societat a través de la radicalitat democràtica, la sensibilització i l’actitud activa ja que entenem els ciutadans i ciutadanes com a protagonistes de la política i no com a espectadors. Volem fomentar la participació i la codecisió de la societat civil.
Per acabar us volia dir una última cosa: tot l’equip que treballem des d’ICV, volem transmetre il•lusió perquè la gent torni a creure amb la política, ganes de fer la feina ben feta, amb molt sentit de la responsabilitat. Es necessita gent que tiri endavant la Vilafranca que desitjem, i això es pot fer des del més variat de l’associacionisme. En el fons, ICV és un altre àmbit més des del qual treballar per avançar cap al nostre ideal de Vilafranca. Simplement, si el compartiu: participeu, digueu la vostra, doneu el vostre suport sigui cada quatre anys, sigui venint a actes, sigui fent-nos crítica constructiva, perquè –en el fons- si no hi ha ciutadans i ciutadanes que creguin en l’esquerra verda, nosaltres no tenim raó d’existir. Volem ser la veu de tota aquesta ciutadania que vol una Vilafranca solidària, d’esquerres, compromesa amb el món on vivim, que tendeixi a la utopia de la sostenibilitat, perquè la sostenibilitat –com va dir un dia algun savi- és una veritat prematura.
MOLTES GRÀCIES.
Laura Carbó
Bona tarda a tots i a totes, gràcies, Patro, Raül i Laura per les vostres paraules,
L’auditori està molt ple, realment aquest acte supera les previsions de quan el vam organitzar. I això és una mostra més que la nostra candidatura està despertant molta il•lusió a Vilafranca. Ho notem cada dia, quan la gent ens atura pel carrer, ens comenta, ens pregunta i ens anima.
Abans el Patro ha presentat l’equip. Un equipàs! Vull donar les gràcies a tots aquells i aquelles que esteu participant d’aquest projecte col•lectiu.
No només a les persones que formeu la llista, també a aquells que esteu passant gairebé a diari pel local, per la parada del mercat, sempre disposats a donar un cop de mà, a penjar cartells, a ajudar en les rodes de premsa, a portar el missatge fins a l’´últim racó de la Vila.
Hi ha il•lusió per aquest equip de renovació, però que compta amb els coneixements i l’experiència per tirar endavant Vilafranca des de l’Ajuntament. Hi ha il•lusió perquè hi ha un programa treballat, que no fa volar coloms, que toca de peus a terra, que està a peu de carrer. Un programa treballat, amb propostes sensates i fàctibles, que es poden portar a terme amb les competències i els recursos que compta un Ajuntament com el nostre. El podeu trobar complert, i també la versió reduïda a la tauleta de l’entrada i també a internet.
És un programa per governar, amb un missatge clar: Podem marcar la diferència. Perquè, no en tingueu cap dubte, nosaltres marcarem la diferència.
Alguns diuen que hi ha dos models de Vilafranca, d’altres que ja no hi ha dretes ni esquerres, que tot és simple gestió. Nosaltres creiem que a Vilafranca hi ha molta diversitat, molts models; i que evidentment, hi ha maneres diferents d’encarar els problemes.
A Iniciativa sabem gestionar, i ho estem demostrant a la Generalitat, però sobretot som gent amb valors, amb idees.
L’Ajuntament no és un negociat i no pot ser només gestió: Ha transmetre i perseguir uns valors.
Uns valors que, com explicava la Laura, per nosaltres es concreten en la justícia social, el dret a l’habitatge, l’ocupació digna, les polítiques redistributives, la veritable igualtat d’oportunitats entre sexes, generacions, orígens socials o geogràfics; la reorgantizació dels temps i dels horaris conforme les necessitats de la vida quotidiana, el desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.
Nosaltres volem posar l’accent en unes coses concretes, volem marcar la diferència...
Entre l’exclusió o la qualitat de vida per tothom
Entre l’escalfament climàtic o una ciutat ecològica
Entre la precarietat o els drets laborals
Entre el preus inabastables o una potent política d’habitatge
Entre els embussos o la promoció d’una mobilitat alternativa
Entre la discriminació o la igualtat de drets de ciutadania
Els homes i les dones d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida volem un Ajuntament de proximitat, de qüotidianitat, que doni atenció directa a les persones des de la proximitat ciutadana, amb la inclusió social, la qualitat de vida i la modernització ecològica com a prioritats.
I aquesta proximitat per a nosaltres vol dir, sobretot, dues coses:
Rapidesa i eficàcia en el dia a dia, prestant atenció directa, atenció als detalls i als acabats de les obres,
Consens, serenor i debat previ en els grans projectes de ciutat. Tots els partits fem propostes per Vilafranca, i les fem amb ganes i il•lusió. Escoltem-nos els uns als altres, contraposem idees i propostes, obrim els debats a la societat civil, a la participació ciutadana (nosaltres hem començat ja en la mateixa elaboració del programa).
Evidentment que la participació no és només omplir formularis. Vol dir també no anar amb presses, escoltar tothom, prendre’ns el temps necessari per prendre una decisió, escoltar tots els sectors afectats. Mireu, a tall d’exemple, la nostra proposta en matèria d’acció cultural, una proposta que està ja generant debat i molt d’interés entre el sector.
Volem una política de cultura que aposti pel coneixement, la creativitat, la crítica, la memòria, la pertinença, el risc, el debat i la innovació.
Una política cultural en codesició amb la societat civil.
Perquè no volem que sigui un regidor el que decideixi la política cultural.
Des de l’Ajuntament s’ha de facilitar l’acció cultural, però correspon a la societat civil el fet de desenvolupar-la. D’aquí la proposta de creació de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, format per representants de tots els grups municipals i de la societat cultural vilatana.
És només un exemple. Nosaltres volem radicalitat en els valors i els principis, sensatesa en les propostes i tranquil•litat en les transformacions.
Amb propostes com aquesta marcarem la diferència,
Davant de l’alarmisme d’alguns, nosaltres aplicarem la responsabilitat,
Davant la demagògia, les propostes treballades,
Davant la manipulació, la transparència,
Davant la tensió i el conflicte, el consens i la participació ciutadana,
Davant de la immaduresa, la sensatesa,
A ICV-EUiA liderem el debat i les propostes sobre el canvi climàtic, la lluita contra l’exclusió social, sobre la mobilitat, sobre la modernització ecològica de Vilafranca, sobre el desplegament de la llei pel dret a l’habitatge. El nostre discurs, les nostres idees, calen també en altres formacions. Només això ja és una victòria.
Com diu la Imma Mayol, aquests dies, avui, el canvi climàtic és una amenaça inqüestionable. Durant molts anys només en parlàvem nosaltres (i se’ns titllava de catastrofistes). Avui, hi ha una coincidència molt amplia en aquest diagnòstic: les NN.UU., la Comissió Europea, el govern britànic, Al Gore,….
Qui no parli de canvi climàtic en aquestes eleccions no està capacitat per governar perquè està amagant un dels problemes més importants.
Perquè les ciutats tenim una part important de responsabilitat en aquest assumpte: hem de mirar de reduir les emissions de CO2, desenvolupar i afavorir una cultura d’estalvi, internalitzar els costos del nostre consum energètic.
Per això proposem la modernització ecològica de Vilafranca.
I això és pot promoure, amb aquest urbanisme de “Menjar menys i pair bé” sobre el que tant estem insistint en aquesta campanya, amb una política urbanística de “creixement contingut”, amb les grans decisions preses amb serenor i debat previ, apostant per la rehabilitació dels edificis vells i per la multiplicació de l’ecoeficiència en les noves construccions.
I abans de fer nous pisos volem que els que ja hi ha es destinin a la seva funció social, i la funció social de l’habitatge no és altra que estar ocupats, que hi visquin persones. La vivenda no ha de ser un producte financer d’inversió. I aplicarem la nova Llei del dret a l’habitatge, amb tots els seus efectes. Una llei que ICV-EUiA hem impulsat al parlament, desprès de 23 anys sense polítiques d’habitatge.
Per exemple, arribant a acords amb els propietaris de pisos buits, perquè els posin al mercat de lloguer. Sense por, amb el cobrament de la renda garantit per l’Ajuntament. Amb una garantia que si hi ha desperfectes aquests seran reparats; o amb la rehabilitació dels edificis vells: No podem tenir sòl amb tots els serveis, amb el que ens costa porta aquests serveis, i que els edificis estiguin mig en runes o en males condicions. Cal reciclar i reutilitzar també els habitatges.
Amb una mobilitat alternativa al vehicle privat, un estil de vida de proximitat que faci possible la vida sense cotxes, amb aquesta ciutat pels vianants que proposem, perquè a Vilafranca la millor opció, la més ràpida i eficient, per la majoria és desplaçar-nos a peu. Volem una ciutat per passejar front una ciutat per transitar. Carrers amb plataforma única, sense problemes pels cotxets, els carrets de la compra, les cadires de rodes...
Amb aparcaments dissuasoris a les entrades de la Vila. Cal continuar aquesta política!
Potenciat l’ús de la bicicleta, que és una opció, sobretot per als més joves. Tenim per exemple la proposta del bicing: un parc públic de bicicletes al carrer com els que ja hi ha al nord d’Europa, com el que s’està començant a implantar a Barcelona i està sent un èxit, amb carrils bici als carrers nous, i allà on es pugui: aplicarem el pla de mobilitat aprovat!
Amb un bus urbà potent, que és una altra alternativa, sobretot per a les persones grans, hem incrementat les línies i les freqüències de pas, cal continuar-ho fent. Hi havia qui dubtava. El temps ens dóna la raó. Més freqüències de pas, ha multiplicat les persones usuàries.
Aquesta modernització ecològica de Vilafranca passa també per una fiscalitat verda: cal premiar amb bonificacions i descomptes, les persones que fan un esforç per optimitzar recursos; i cal que els que no fan aquest esforç ho notin. Per exemple volem que hi hagi més trams a la factura de l’aigua.
Farem unes factures més pedagògiques, on es vegin els consum, on s’incentivi a la població cap a l’estalvi.
Cal tractar millor els residus: promocionar que hi hagi bosses reciclables i de paper a les botigues; incentivar que qui tingui un jardí instal•li un compostador per a la brossa orgànica i d’aquesta manera ni bossa, ni contenidor, ni recollida, ni abocador pels quilos que generi aquella família; mini-deixalleries de proximitat, als barris, que no calgui anar fins a Moja; o fer la recollida porta a porta de la brossa per als comerços.
Proposem, en definitiva, la construcció verda de Vilafranca.
Perquè volem una Vilafranca sostenible, on el més important siguin les persones i la qualitat de vida. I també aquí volem marcar la diferència.
Un Ajuntament que planifiqui els serveis que seran necessaris, que s’avanci al futur.
Un Ajuntament protagonista en la lluita contra l’exclusió social, amb l’aposta per un model de serveis socials i d’atenció a la dependència de tipus universal, i amb increment de serveis d’atenció a la gent gran.
Un model amb diversitat d’opcions, amb xecs servei, però que incrementa també l’atenció domiciliària, que ampli la residència Sant Francesc, que aconsegueixi més places concertades al centre socio-sanitari Ricard Fortuny, que cerqui recursos per construir una nova residència, que faci pisos tutelats per a gent gran a l’edifici que quedarà lliure de l’estació enològica. Un model divers, perquè la situació de cada família és diferent, i perquè tothom pugui adaptar-s’hi.
Un Ajuntament que apliqui la nova Llei de dependència, que prevegi oficines d’informació sobre les prestacions de la nova llei. I demanem al govern central més recursos perquè la llei aprovada està molt bé, però cal dedicar-hi pressupost.
Volem també, i amb això seré molt clar, una ciutadania plena per tothom que viu i treballa a Vilafranca, independentment de l’origen social, cultural o geogràfic, de cadascú. Nosaltres apostem l’empadronament actiu, perquè no té sentit amagar la realitat i no fer-ho distorsiona les estadístiques i dificulta la planificació de serveis que cal fer.
Potenciarem les activitats d’intercanvi cultural, gastronòmic, religiós i esportiu i potenciarem el coneixement mutu entre tots els vilafranquins i les vilafranquines.
No si val la demagògia, i aquí també marquem la diferència perquè som conscients que de les mesures que emprenguem ara en dependrà el grau de cohesió social de la Vilafranca del futur, i evitem respostes simples a qüestions complexes.
En matèria educativa, reclamarem també més competències per l’oficina d’escolarització doncs d’aquesta manera s’aconseguiria un procés de matriculació més equitatiu i es garantirien els criteris d’igualtat d’accés, gratuïtat i no segregació. Aquest tema és molt important per al dia a dia de les persones. Han aparegut recentment alguns problemes que sembla que estan ja en procés de solució. En tot cas, perseguirem aquest assumpte.
Volem també un Pacte Local per a l’Emancipació Juvenil que abasti de forma transversal àmbits com l’educació, l’emancipació i l’accés a l’habitatge, l’esport, l’oci o la cultura.
En definitiva, volem dur a terme polítiques d’igualtat d’oportunitats que afavoreixin la justícia social i que es centrin per davant de tot en l’atenció a les persones.
De ben segur que em deixo moltes coses al tinter, però tampoc voldria allargar-me més.
Vull acabar però dient-vos que tinc una ferma convicció: el 27 de maig Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida irromprem amb força i amb veu pròpia a l’Ajuntament de Vilafranca. I és notarà la nostra presència perquè, us ho asseguro, marcarem la diferència!
MOLTES GRÀCIES.
Bernat Villarroya
Així mateix, us recomano la lectura de les intervencions de la Laura i el Bernat, on resumeixen alguns dels nostres projectes per marcar la diferència a Vilafranca, si és que comptem amb tu.
Primer de tot, i sense ànim de ser reiterativa vull agrair-vos la vostra presència.
Quan fa un any –o més- que la gent que ens reuníem i ens reunim cada setmana al local d’ICV vam decidir fer llista pròpia d’ICV, teníem varies raons de pes per afrontar aquest repte. I dic repte perquè no és ràpid ni fàcil posar en marxa tot l’engranatge d’anar descubrint i donant solucions als reptes que hi ha a Vilafranca. Si volíem presentar llista i afrontar aquest repte de presentar-nos a aquestes eleccions municipals, teníem molta feina per endavant. Per una banda, saber com palpitava Vilafranca en tots els àmbits, quins eren els punts forts i els punts febles, volíem un camí real per aconseguir caminar i acostar-nos al nostre ideal de Vilafranca.
Volíem saber què s’havia de canviar, què s’havia de millorar i què s’havia de conservar.
Moltes de les coses que com a ciutadans veiem que es podrien millorar, l’Ajuntament no en té competències, perquè depenen de la Generalitat o del govern central. Tot i així, des de l’Ajuntament es poden fer moltes coses i se’n poden reclamar moltes d’altres als ens competents. A més, són unes eleccions municipals que tenen a la Generalitat un govern també d’esquerres i això pot facilitar/ agilitzar, en definitiva, prioritzar inversions de caire social, que són les que més ens preocupen com a ciutadans (habitatge, sanitat...). HI HA UN LLARG CAMÍ PER FER.
Des d’ICV sempre hem apostat per un Ajuntament proper als ciutadans, que escolti a la ciutadania, no només quan hi ha eleccions, sinó que tingui una gestió eficaç, que doni resposta a la totalitat de la gent durant els quatre anys que dura la legislatura.
Les persones que hem elaborat el programa d’ICV-EUiA per aquestes eleccions, hem fet un seguit de propostes per tal de donar solucions reals als problemes reals. Moltes vegades, les solucions no són fàcils ni ràpides en alguns aspectes. Existeixen projectes que necessiten de consens entre molts sectors perquè puguin tirar endavant eficaçment. S’han de tenir múltiples factors en compte perquè tot el que es tiri endavant sigui de qualitat, no només a curt termini sinó també a mitjà i llarg termini.
Sense ànims de voler encasillar-nos, m’agradaria deixar clar que som una força:
D’esquerres, perquè defensem la causa de les treballadores i dels treballadors, perquè volem eradicar l’exclusió social, perquè volem garantir drets fonamentals i universals com la sanitat, l’educació, l’ocupació de qualitat, l’habitatge digne per a tothom, el transport públic, i perquè hi hagi igualtat de drets independentment de l’origen i de la orientació sexual de les persones.
D’ecologistes, perquè defensem un ús més racional dels recursos per contribuir a la sostenibilitat del planeta. Apostem, doncs, per una nova cultura de l’aigua basada en l’estalvi i la reutilització, defensem les energies renovables, la mobilitat sostenible, l’agricultura ecològica, la preservació de la biodiversitat i reivindiquem una nova cultura del territori.
De pacifistes, perquè refusem la violència com a mètode de resolució dels conflictes i apostem per una educació basada en la cultura de la pau.
De feministes, perquè lluitem contra la desigualtat entre homes i dones per viure i gaudir de la diferència. S’ha de trencar amb el sexisme i l’androcentrisme present a la societat i a les institucions.
D’altermundistes, Apostem per la globalització dels valors com la solidaritat, la tolerància...
D’interculturalistes, perquè defensem la igualtat de drets per tota la ciutadania de les persones immigrades. El nostre horitzó ha d’ésser una societat del mestissatge, més rica, diversa i plural.
De nacionalistes d’esquerres, perquè defensem el dret a l’autodeterminació dels pobles. Volem el reconeixement de Catalunya com a nació amb una cultura i una llengua pròpies que cal defensar. Defensem un model federal republicà que garanteixi els nostres drets col•lectius com a poble.
D’alternatius, perquè apostem per una nova manera de fer política: amb la gent i per la gent. Volem transformar la societat a través de la radicalitat democràtica, la sensibilització i l’actitud activa ja que entenem els ciutadans i ciutadanes com a protagonistes de la política i no com a espectadors. Volem fomentar la participació i la codecisió de la societat civil.
Per acabar us volia dir una última cosa: tot l’equip que treballem des d’ICV, volem transmetre il•lusió perquè la gent torni a creure amb la política, ganes de fer la feina ben feta, amb molt sentit de la responsabilitat. Es necessita gent que tiri endavant la Vilafranca que desitjem, i això es pot fer des del més variat de l’associacionisme. En el fons, ICV és un altre àmbit més des del qual treballar per avançar cap al nostre ideal de Vilafranca. Simplement, si el compartiu: participeu, digueu la vostra, doneu el vostre suport sigui cada quatre anys, sigui venint a actes, sigui fent-nos crítica constructiva, perquè –en el fons- si no hi ha ciutadans i ciutadanes que creguin en l’esquerra verda, nosaltres no tenim raó d’existir. Volem ser la veu de tota aquesta ciutadania que vol una Vilafranca solidària, d’esquerres, compromesa amb el món on vivim, que tendeixi a la utopia de la sostenibilitat, perquè la sostenibilitat –com va dir un dia algun savi- és una veritat prematura.
MOLTES GRÀCIES.
Laura Carbó
Bona tarda a tots i a totes, gràcies, Patro, Raül i Laura per les vostres paraules,
L’auditori està molt ple, realment aquest acte supera les previsions de quan el vam organitzar. I això és una mostra més que la nostra candidatura està despertant molta il•lusió a Vilafranca. Ho notem cada dia, quan la gent ens atura pel carrer, ens comenta, ens pregunta i ens anima.
Abans el Patro ha presentat l’equip. Un equipàs! Vull donar les gràcies a tots aquells i aquelles que esteu participant d’aquest projecte col•lectiu.
No només a les persones que formeu la llista, també a aquells que esteu passant gairebé a diari pel local, per la parada del mercat, sempre disposats a donar un cop de mà, a penjar cartells, a ajudar en les rodes de premsa, a portar el missatge fins a l’´últim racó de la Vila.
Hi ha il•lusió per aquest equip de renovació, però que compta amb els coneixements i l’experiència per tirar endavant Vilafranca des de l’Ajuntament. Hi ha il•lusió perquè hi ha un programa treballat, que no fa volar coloms, que toca de peus a terra, que està a peu de carrer. Un programa treballat, amb propostes sensates i fàctibles, que es poden portar a terme amb les competències i els recursos que compta un Ajuntament com el nostre. El podeu trobar complert, i també la versió reduïda a la tauleta de l’entrada i també a internet.
És un programa per governar, amb un missatge clar: Podem marcar la diferència. Perquè, no en tingueu cap dubte, nosaltres marcarem la diferència.
Alguns diuen que hi ha dos models de Vilafranca, d’altres que ja no hi ha dretes ni esquerres, que tot és simple gestió. Nosaltres creiem que a Vilafranca hi ha molta diversitat, molts models; i que evidentment, hi ha maneres diferents d’encarar els problemes.
A Iniciativa sabem gestionar, i ho estem demostrant a la Generalitat, però sobretot som gent amb valors, amb idees.
L’Ajuntament no és un negociat i no pot ser només gestió: Ha transmetre i perseguir uns valors.
Uns valors que, com explicava la Laura, per nosaltres es concreten en la justícia social, el dret a l’habitatge, l’ocupació digna, les polítiques redistributives, la veritable igualtat d’oportunitats entre sexes, generacions, orígens socials o geogràfics; la reorgantizació dels temps i dels horaris conforme les necessitats de la vida quotidiana, el desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.
Nosaltres volem posar l’accent en unes coses concretes, volem marcar la diferència...
Entre l’exclusió o la qualitat de vida per tothom
Entre l’escalfament climàtic o una ciutat ecològica
Entre la precarietat o els drets laborals
Entre el preus inabastables o una potent política d’habitatge
Entre els embussos o la promoció d’una mobilitat alternativa
Entre la discriminació o la igualtat de drets de ciutadania
Els homes i les dones d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida volem un Ajuntament de proximitat, de qüotidianitat, que doni atenció directa a les persones des de la proximitat ciutadana, amb la inclusió social, la qualitat de vida i la modernització ecològica com a prioritats.
I aquesta proximitat per a nosaltres vol dir, sobretot, dues coses:
Rapidesa i eficàcia en el dia a dia, prestant atenció directa, atenció als detalls i als acabats de les obres,
Consens, serenor i debat previ en els grans projectes de ciutat. Tots els partits fem propostes per Vilafranca, i les fem amb ganes i il•lusió. Escoltem-nos els uns als altres, contraposem idees i propostes, obrim els debats a la societat civil, a la participació ciutadana (nosaltres hem començat ja en la mateixa elaboració del programa).
Evidentment que la participació no és només omplir formularis. Vol dir també no anar amb presses, escoltar tothom, prendre’ns el temps necessari per prendre una decisió, escoltar tots els sectors afectats. Mireu, a tall d’exemple, la nostra proposta en matèria d’acció cultural, una proposta que està ja generant debat i molt d’interés entre el sector.
Volem una política de cultura que aposti pel coneixement, la creativitat, la crítica, la memòria, la pertinença, el risc, el debat i la innovació.
Una política cultural en codesició amb la societat civil.
Perquè no volem que sigui un regidor el que decideixi la política cultural.
Des de l’Ajuntament s’ha de facilitar l’acció cultural, però correspon a la societat civil el fet de desenvolupar-la. D’aquí la proposta de creació de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, format per representants de tots els grups municipals i de la societat cultural vilatana.
És només un exemple. Nosaltres volem radicalitat en els valors i els principis, sensatesa en les propostes i tranquil•litat en les transformacions.
Amb propostes com aquesta marcarem la diferència,
Davant de l’alarmisme d’alguns, nosaltres aplicarem la responsabilitat,
Davant la demagògia, les propostes treballades,
Davant la manipulació, la transparència,
Davant la tensió i el conflicte, el consens i la participació ciutadana,
Davant de la immaduresa, la sensatesa,
A ICV-EUiA liderem el debat i les propostes sobre el canvi climàtic, la lluita contra l’exclusió social, sobre la mobilitat, sobre la modernització ecològica de Vilafranca, sobre el desplegament de la llei pel dret a l’habitatge. El nostre discurs, les nostres idees, calen també en altres formacions. Només això ja és una victòria.
Com diu la Imma Mayol, aquests dies, avui, el canvi climàtic és una amenaça inqüestionable. Durant molts anys només en parlàvem nosaltres (i se’ns titllava de catastrofistes). Avui, hi ha una coincidència molt amplia en aquest diagnòstic: les NN.UU., la Comissió Europea, el govern britànic, Al Gore,….
Qui no parli de canvi climàtic en aquestes eleccions no està capacitat per governar perquè està amagant un dels problemes més importants.
Perquè les ciutats tenim una part important de responsabilitat en aquest assumpte: hem de mirar de reduir les emissions de CO2, desenvolupar i afavorir una cultura d’estalvi, internalitzar els costos del nostre consum energètic.
Per això proposem la modernització ecològica de Vilafranca.
I això és pot promoure, amb aquest urbanisme de “Menjar menys i pair bé” sobre el que tant estem insistint en aquesta campanya, amb una política urbanística de “creixement contingut”, amb les grans decisions preses amb serenor i debat previ, apostant per la rehabilitació dels edificis vells i per la multiplicació de l’ecoeficiència en les noves construccions.
I abans de fer nous pisos volem que els que ja hi ha es destinin a la seva funció social, i la funció social de l’habitatge no és altra que estar ocupats, que hi visquin persones. La vivenda no ha de ser un producte financer d’inversió. I aplicarem la nova Llei del dret a l’habitatge, amb tots els seus efectes. Una llei que ICV-EUiA hem impulsat al parlament, desprès de 23 anys sense polítiques d’habitatge.
Per exemple, arribant a acords amb els propietaris de pisos buits, perquè els posin al mercat de lloguer. Sense por, amb el cobrament de la renda garantit per l’Ajuntament. Amb una garantia que si hi ha desperfectes aquests seran reparats; o amb la rehabilitació dels edificis vells: No podem tenir sòl amb tots els serveis, amb el que ens costa porta aquests serveis, i que els edificis estiguin mig en runes o en males condicions. Cal reciclar i reutilitzar també els habitatges.
Amb una mobilitat alternativa al vehicle privat, un estil de vida de proximitat que faci possible la vida sense cotxes, amb aquesta ciutat pels vianants que proposem, perquè a Vilafranca la millor opció, la més ràpida i eficient, per la majoria és desplaçar-nos a peu. Volem una ciutat per passejar front una ciutat per transitar. Carrers amb plataforma única, sense problemes pels cotxets, els carrets de la compra, les cadires de rodes...
Amb aparcaments dissuasoris a les entrades de la Vila. Cal continuar aquesta política!
Potenciat l’ús de la bicicleta, que és una opció, sobretot per als més joves. Tenim per exemple la proposta del bicing: un parc públic de bicicletes al carrer com els que ja hi ha al nord d’Europa, com el que s’està començant a implantar a Barcelona i està sent un èxit, amb carrils bici als carrers nous, i allà on es pugui: aplicarem el pla de mobilitat aprovat!
Amb un bus urbà potent, que és una altra alternativa, sobretot per a les persones grans, hem incrementat les línies i les freqüències de pas, cal continuar-ho fent. Hi havia qui dubtava. El temps ens dóna la raó. Més freqüències de pas, ha multiplicat les persones usuàries.
Aquesta modernització ecològica de Vilafranca passa també per una fiscalitat verda: cal premiar amb bonificacions i descomptes, les persones que fan un esforç per optimitzar recursos; i cal que els que no fan aquest esforç ho notin. Per exemple volem que hi hagi més trams a la factura de l’aigua.
Farem unes factures més pedagògiques, on es vegin els consum, on s’incentivi a la població cap a l’estalvi.
Cal tractar millor els residus: promocionar que hi hagi bosses reciclables i de paper a les botigues; incentivar que qui tingui un jardí instal•li un compostador per a la brossa orgànica i d’aquesta manera ni bossa, ni contenidor, ni recollida, ni abocador pels quilos que generi aquella família; mini-deixalleries de proximitat, als barris, que no calgui anar fins a Moja; o fer la recollida porta a porta de la brossa per als comerços.
Proposem, en definitiva, la construcció verda de Vilafranca.
Perquè volem una Vilafranca sostenible, on el més important siguin les persones i la qualitat de vida. I també aquí volem marcar la diferència.
Un Ajuntament que planifiqui els serveis que seran necessaris, que s’avanci al futur.
Un Ajuntament protagonista en la lluita contra l’exclusió social, amb l’aposta per un model de serveis socials i d’atenció a la dependència de tipus universal, i amb increment de serveis d’atenció a la gent gran.
Un model amb diversitat d’opcions, amb xecs servei, però que incrementa també l’atenció domiciliària, que ampli la residència Sant Francesc, que aconsegueixi més places concertades al centre socio-sanitari Ricard Fortuny, que cerqui recursos per construir una nova residència, que faci pisos tutelats per a gent gran a l’edifici que quedarà lliure de l’estació enològica. Un model divers, perquè la situació de cada família és diferent, i perquè tothom pugui adaptar-s’hi.
Un Ajuntament que apliqui la nova Llei de dependència, que prevegi oficines d’informació sobre les prestacions de la nova llei. I demanem al govern central més recursos perquè la llei aprovada està molt bé, però cal dedicar-hi pressupost.
Volem també, i amb això seré molt clar, una ciutadania plena per tothom que viu i treballa a Vilafranca, independentment de l’origen social, cultural o geogràfic, de cadascú. Nosaltres apostem l’empadronament actiu, perquè no té sentit amagar la realitat i no fer-ho distorsiona les estadístiques i dificulta la planificació de serveis que cal fer.
Potenciarem les activitats d’intercanvi cultural, gastronòmic, religiós i esportiu i potenciarem el coneixement mutu entre tots els vilafranquins i les vilafranquines.
No si val la demagògia, i aquí també marquem la diferència perquè som conscients que de les mesures que emprenguem ara en dependrà el grau de cohesió social de la Vilafranca del futur, i evitem respostes simples a qüestions complexes.
En matèria educativa, reclamarem també més competències per l’oficina d’escolarització doncs d’aquesta manera s’aconseguiria un procés de matriculació més equitatiu i es garantirien els criteris d’igualtat d’accés, gratuïtat i no segregació. Aquest tema és molt important per al dia a dia de les persones. Han aparegut recentment alguns problemes que sembla que estan ja en procés de solució. En tot cas, perseguirem aquest assumpte.
Volem també un Pacte Local per a l’Emancipació Juvenil que abasti de forma transversal àmbits com l’educació, l’emancipació i l’accés a l’habitatge, l’esport, l’oci o la cultura.
En definitiva, volem dur a terme polítiques d’igualtat d’oportunitats que afavoreixin la justícia social i que es centrin per davant de tot en l’atenció a les persones.
De ben segur que em deixo moltes coses al tinter, però tampoc voldria allargar-me més.
Vull acabar però dient-vos que tinc una ferma convicció: el 27 de maig Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida irromprem amb força i amb veu pròpia a l’Ajuntament de Vilafranca. I és notarà la nostra presència perquè, us ho asseguro, marcarem la diferència!
MOLTES GRÀCIES.
Bernat Villarroya
diumenge 13 de maig de 2007
Tu pots marcar la diferència
Propostes per a Vilafranca, el compromís d'ICV-EUiA-Iii-EPM per als propers quatre anys.
http://www.iniciativa.cat/webslocals/loc_publ/uploads/vilafranca/docs/ProgramaDefinitiu.pdf
http://www.iniciativa.cat/webslocals/loc_publ/uploads/vilafranca/docs/ProgramaDefinitiu.pdf
divendres 4 de maig de 2007
Misèries de campanya
Fa 10 dies vaig participar, com a representant d'ICV-EUiA-Iii-EPM, a la comissió de candidatures a l'Ajuntament de Vilafranca per repartir els espais electorals. Des de llavors, el que ha passat ha sigut surrealista per una persona que, com jo, és la primera vegada que participo en aquesta comissió.
No entenc quin sentit té la comissió si després cadascú fa el que li rota. Exemples com el partit que posava més dificultats en els diferents acords, especialment en el debat de televisió i els espais per les banderoles i que, quan encara no s'havia signat l'acta de la reunió, ja tenien el camió amb les banderoles a la Rambla.
I tres partits, curiosament els que compten amb més representació a l'Ajuntament (i, per tant, se suposa que tenen altres vies de donar-se a conèixer) ja imcomplien l'acord signat per TOTES les candidatures només 24 hores després de signar-lo!
Els partits que fan aquests tipus d'accions hauríen de tenir en compte que això perjudica la seva imatge, doncs aquesta no és pas la millor manera d'engrescar a la ciutadania a participar del seu projecte de Vilafranca, doncs de la mateixa manera que incompleixen l'acord de repartiment d'espais signats per ells mateixos, ningú pot assegurar que no ho puguin fer igualment amb el seu programa l'endemà de les eleccions.
No entenc quin sentit té la comissió si després cadascú fa el que li rota. Exemples com el partit que posava més dificultats en els diferents acords, especialment en el debat de televisió i els espais per les banderoles i que, quan encara no s'havia signat l'acta de la reunió, ja tenien el camió amb les banderoles a la Rambla.
I tres partits, curiosament els que compten amb més representació a l'Ajuntament (i, per tant, se suposa que tenen altres vies de donar-se a conèixer) ja imcomplien l'acord signat per TOTES les candidatures només 24 hores després de signar-lo!
Els partits que fan aquests tipus d'accions hauríen de tenir en compte que això perjudica la seva imatge, doncs aquesta no és pas la millor manera d'engrescar a la ciutadania a participar del seu projecte de Vilafranca, doncs de la mateixa manera que incompleixen l'acord de repartiment d'espais signats per ells mateixos, ningú pot assegurar que no ho puguin fer igualment amb el seu programa l'endemà de les eleccions.
dilluns 16 de abril de 2007
I tu què opines?
Jo participo
Tu participes
Ella participa
Nosaltres ho defensem
Vosaltres participeu
Ells participen
I TU QUÈ OPINES? és una eina participativa que recull diverses propostes per millorar Vilafranca que fem els homes i les dones d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), per tal d'elaborar el programa electoral que presentem a les properes eleccions municipals del 27 de maig de 2007.
Hi trobaràs algunes propostes que, des del nostre punt de vista, considerem interessants, i també aquelles que més debat han generat entre nosaltres (i on més ens pots ajudar a decidir). Ara, abans de fixar el programa electoral definitiu de la candidatura, volem compartir-les amb tu, perquè, si vols, ens comentis què et semblen, i també ens puguis fer arribar de noves.
Així doncs, t'animem a participar i a col·laborar aportant idees que consideris per avançar en l'objectiu, que creiem compartit per la majoria, de construïr una Vilafranca socialment integradora, ambientalment equilibrada, i econòmicament viable.
Bernat Villarroya
Candidat a l'alcaldia de Vilafranca del Penedès per ICV-EUiA
LES 30 PROPOSTES
Obrir una Sala d'Estudi amb accès a Internet i amb horaris molt àmplis.
Impulsar un Pacte d'Usos del Temps per regular millor els horaris de la Vila, per tal que sigui possible compaginar la vida personal i laboral, de forma consensuada entre tots (empreses, treballadors i treballadores, comerços, escoles, administracions...).
Bicicletes al carrer. Posar a l'abast dels vilafranquins i les vilafranquines un sistema de bicicletes públiques per realitzar els desplaçaments de forma econòmica, pràctica i sostenible.
Polítiques públiques d'habitatge. Lloguer a joves a un preu assequible i per un temps limitat.
Política urbanística "menjar menys i païr bé". Així, proposem programar per períodes el pla urbanístic vigent a Vilafranca per tal d'establir que aquest es desenvolupi segons les necessitats de la població.
Acords amb les persones propietàries d'habitatges buits per tal que es posin al mercat de lloguer amb el cobrament i el manteniment garantit per l'Administració.
Fer més línies de bus urbà i de les seves freqüències de pas; planificar a mig termini aparcaments dissuasoris gratuïts als punts d'entrada a Vilafranca connectats amb les línies de bus urbà.
Crear un "Observatori" per detectar les necessitats a mig termini (salut, habitatge, educació, gent gran...) per gestionar els canvis de la societat d'una forma ordenada i harmònica.
La seguretat ciutadana ha d'anar lligada a la prevenció, a la convivència, a la proximitat, a la mediació i al diàleg en la gestió de conflictes i no només basada en l'acció policial.
Iniciar consultes aleatòries i estadísticament significatives a la població via telefònica com una eina més de participació ciutadana.
Hi ha moltes persones grans que viuen soles i podrien compartir pis amb algú. L'Ajuntament hauria d'impulsar-ho i fer-ne el seguiment.
Avançar cap a carrers amb plataformes úniques, on la prioritat de circulació no sigui del cotxe sinó del vianant, però on tampoc estigui prohibida la circulació rodada.
Elaborar els pressupostos municipals amb perspectiva de gènere.
Augmentar els programes culturals i formatius de TV de Vilafranca així com els debats polítics d'interès local.
L'Ajuntament ha de racionalitzar i optimitzar els recursos i resultats. Cal fer passes per obtenir el certificat ISO i la certificació ambiental.
Cal fer i difondre una guia de recursos educacionals i formatius de la Vila.
Crear un ens que estimuli i premiï la recerca i la innovació en aquells àmbits més propis del Penedès.
Que la policia local mantingui campanyes sobre el soroll de les motocicletes, els excrements dels gossos, pintades a les parets, i altres actituds incíviques d'una manera alternativa.
Crear a l’Àrea de Via Publica un equip d’intervenció immediata per aquelles qüestions urgents de la vida quotidiana.
Potenciar els cursos de formació ocupacional cap a sectors on es preveguin altes demandes a curt i mitjà termini.
Crear un transport col·lectiu “tipus llançadora” cap els polígons industrials propers.
Elaborar un Pacte local per l’emancipació juvenil que englobi diversos àmbits de forma integral (habitatge, ocupació educació, salut i lleure).
Introduir criteris de sostenibilitat en els nous desenvolupaments urbanístics i oficina energètica. Separació aigües de pluja, recollida pneumàtica de residus, carrils bici, espai domèstic per la separació de residus, etc...
Fer un projecte participatiu sobre els usos de les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume.
Potenciar els programes de Respir per famílies que atenen persones en situació de dependència.
Crear l’oficina municipal d’escolarització per tal de poder participar en el control de la matriculació del alumnat per garantir els principis d’igualtat d’accés, gratuïtat i no segregació.
L’Ajuntament ha de tenir en compte en els programes d’actuació esportius l’igualtat d’oportunitats adreçada a col·lectius i grups socials amb majors problemes d’integració.
Creació d’un Institut Municipal de Cultura per una gestió de l’activitat municipal més participativa. (Consell de Cultura).
Realitzar aquelles operacions financeres de l’Ajuntament que sigui possible amb criteris de banca ètica.
Restructurar, racionalitzar i facilitar els ajuts que ofereixen els Serveis Socials respecte a la gent gran i altres col·lectius.
Tu participes
Ella participa
Nosaltres ho defensem
Vosaltres participeu
Ells participen
I TU QUÈ OPINES? és una eina participativa que recull diverses propostes per millorar Vilafranca que fem els homes i les dones d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), per tal d'elaborar el programa electoral que presentem a les properes eleccions municipals del 27 de maig de 2007.
Hi trobaràs algunes propostes que, des del nostre punt de vista, considerem interessants, i també aquelles que més debat han generat entre nosaltres (i on més ens pots ajudar a decidir). Ara, abans de fixar el programa electoral definitiu de la candidatura, volem compartir-les amb tu, perquè, si vols, ens comentis què et semblen, i també ens puguis fer arribar de noves.
Així doncs, t'animem a participar i a col·laborar aportant idees que consideris per avançar en l'objectiu, que creiem compartit per la majoria, de construïr una Vilafranca socialment integradora, ambientalment equilibrada, i econòmicament viable.
Bernat Villarroya
Candidat a l'alcaldia de Vilafranca del Penedès per ICV-EUiA
LES 30 PROPOSTES
Obrir una Sala d'Estudi amb accès a Internet i amb horaris molt àmplis.
Impulsar un Pacte d'Usos del Temps per regular millor els horaris de la Vila, per tal que sigui possible compaginar la vida personal i laboral, de forma consensuada entre tots (empreses, treballadors i treballadores, comerços, escoles, administracions...).
Bicicletes al carrer. Posar a l'abast dels vilafranquins i les vilafranquines un sistema de bicicletes públiques per realitzar els desplaçaments de forma econòmica, pràctica i sostenible.
Polítiques públiques d'habitatge. Lloguer a joves a un preu assequible i per un temps limitat.
Política urbanística "menjar menys i païr bé". Així, proposem programar per períodes el pla urbanístic vigent a Vilafranca per tal d'establir que aquest es desenvolupi segons les necessitats de la població.
Acords amb les persones propietàries d'habitatges buits per tal que es posin al mercat de lloguer amb el cobrament i el manteniment garantit per l'Administració.
Fer més línies de bus urbà i de les seves freqüències de pas; planificar a mig termini aparcaments dissuasoris gratuïts als punts d'entrada a Vilafranca connectats amb les línies de bus urbà.
Crear un "Observatori" per detectar les necessitats a mig termini (salut, habitatge, educació, gent gran...) per gestionar els canvis de la societat d'una forma ordenada i harmònica.
La seguretat ciutadana ha d'anar lligada a la prevenció, a la convivència, a la proximitat, a la mediació i al diàleg en la gestió de conflictes i no només basada en l'acció policial.
Iniciar consultes aleatòries i estadísticament significatives a la població via telefònica com una eina més de participació ciutadana.
Hi ha moltes persones grans que viuen soles i podrien compartir pis amb algú. L'Ajuntament hauria d'impulsar-ho i fer-ne el seguiment.
Avançar cap a carrers amb plataformes úniques, on la prioritat de circulació no sigui del cotxe sinó del vianant, però on tampoc estigui prohibida la circulació rodada.
Elaborar els pressupostos municipals amb perspectiva de gènere.
Augmentar els programes culturals i formatius de TV de Vilafranca així com els debats polítics d'interès local.
L'Ajuntament ha de racionalitzar i optimitzar els recursos i resultats. Cal fer passes per obtenir el certificat ISO i la certificació ambiental.
Cal fer i difondre una guia de recursos educacionals i formatius de la Vila.
Crear un ens que estimuli i premiï la recerca i la innovació en aquells àmbits més propis del Penedès.
Que la policia local mantingui campanyes sobre el soroll de les motocicletes, els excrements dels gossos, pintades a les parets, i altres actituds incíviques d'una manera alternativa.
Crear a l’Àrea de Via Publica un equip d’intervenció immediata per aquelles qüestions urgents de la vida quotidiana.
Potenciar els cursos de formació ocupacional cap a sectors on es preveguin altes demandes a curt i mitjà termini.
Crear un transport col·lectiu “tipus llançadora” cap els polígons industrials propers.
Elaborar un Pacte local per l’emancipació juvenil que englobi diversos àmbits de forma integral (habitatge, ocupació educació, salut i lleure).
Introduir criteris de sostenibilitat en els nous desenvolupaments urbanístics i oficina energètica. Separació aigües de pluja, recollida pneumàtica de residus, carrils bici, espai domèstic per la separació de residus, etc...
Fer un projecte participatiu sobre els usos de les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume.
Potenciar els programes de Respir per famílies que atenen persones en situació de dependència.
Crear l’oficina municipal d’escolarització per tal de poder participar en el control de la matriculació del alumnat per garantir els principis d’igualtat d’accés, gratuïtat i no segregació.
L’Ajuntament ha de tenir en compte en els programes d’actuació esportius l’igualtat d’oportunitats adreçada a col·lectius i grups socials amb majors problemes d’integració.
Creació d’un Institut Municipal de Cultura per una gestió de l’activitat municipal més participativa. (Consell de Cultura).
Realitzar aquelles operacions financeres de l’Ajuntament que sigui possible amb criteris de banca ètica.
Restructurar, racionalitzar i facilitar els ajuts que ofereixen els Serveis Socials respecte a la gent gran i altres col·lectius.
dimecres 11 de abril de 2007
De quin peu calces?
Des d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa et proposem que responguis aquest breu qüestionari i esbrinis "de quin peu calces".
Estàs a punt?
1.- Quina creus que és la funció de l'habitatge?
a) És, sobretot, una inversió especulativa per guanyar diners.
b) És un lloc perquè hi puguin viure persones, perquè estigui habitat.
c) És un patrimoni familiar per deixar en herència.
2.- El Pacte dels Usos del Temps és una proposta per regular millor els horaris de la Vila, per tal que sigui possible compaginar la vida personal i laboral. Què n'opines?
a) És una proposta interessant si es fa de forma consensuada entre tothom (empreses, treballadors i treballadores, comerciants, escoles, administracions...)
b) Aquesta és una proposta ben intencionada, però és una "xorrada".
c) El que cal és poder fer més hores, per guanyar més diners.
3.- Sobre la teva higiene personal prefereixes:
a) La banyera o el jakuzzi: com que pago per aforament, és igual l'aigua que gasti.
b) La dutxa: pago per comptador i així estalvio uns euros.
c) La dutxa: l'aigua és un bé molt escàs i cal administrar-lo bé.
4.- Què en penses de l'immigració?
a) Al final es faran els amos. El govern hauria de ser més contundent.
b) Totes les persones que visquin a Vilafranca han de tenir els mateixos deures i els mateixos drets i cal lluitar perquè la gent no es vegi forçada a emigrar per sobreviure.
c) No estic en contra de l'immigració, sempre que se'ls contracti en origen. Qui no tingui papers, fora.
5.- Davant les feines domèstiques quotidianes, quina és la teva actitud:
a) Positiva, ajudo sempre que puc: paro taula i baixo la brossa.
b) Les feines domèstiques sempre les han/hem fet les dones, ara no podem canviar de cop i volta.
c) A casa compartim les feines domèstiques.
6.- Si has d'anar a Barcelona, com ho fas?
a) Vaig sempre en cotxe, és més còmode i m'ho puc permetre.
b) Vaig en tren. L'autopista és molt cara i aparcar a Barcelona és impossible.
c) Vaig en transport públic sempre que puc perque en cotxe es malbarata energia i es contamina més.
7.- Sobre les persones en situació de dependència o discapacitat creus que:
a) És una llàstima. La solució pot ser fer-se una bona assegurança.
b) Se n'ha d'ocupar la família, que per això està. En definitiva, és un problema personal.
c) És una realitat social, cal que l'administració les ajudi, tant a elles mateixes com a les seves famílies.
8.- L'alcalde o l'alcaldessa de Vilafranca ha de celebrar matrimonis entre persones del mateix sexe?
a) No, és contranatura.
b) Sí, perquè així es respecta la igualtat i la llibertat d'escollir de totes les persones.
c) Sí, però només perquè l'obliga la llei.
RESPOSTES:
3 punts: 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6c, 7c, 8b
2 punts: 1c, 2b, 3b, 4c, 5a, 6b, 7b, 8c
1 punt: 1a, 2c, 3a, 4a, 5b, 6a, 7a, 8a
Si has obtingut fins a 12 punts, la teva opció política és una altra, de ben segur. Si has obtingut 19 punts o més, calcem el mateix peu, i probablement Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) és l'opció que millor et representa.
En qualsevol cas, et convidem a donar un cop d'ull al PROGRAMA PARTICIPATIU que proposem des d'ICV-EUiA per millorar Vilafranca, programa que trobaràs al butlletí Iniciativa per Vilafranca (també a www.iniciativa.cat/vilafranca), i que, si vols, ens pots retornar, per correu postal o electrònic, amb les teves opinions, comentaris, crítiques, esmenes o valoracions. Participa i fes propostes tú també!
Estàs a punt?
1.- Quina creus que és la funció de l'habitatge?
a) És, sobretot, una inversió especulativa per guanyar diners.
b) És un lloc perquè hi puguin viure persones, perquè estigui habitat.
c) És un patrimoni familiar per deixar en herència.
2.- El Pacte dels Usos del Temps és una proposta per regular millor els horaris de la Vila, per tal que sigui possible compaginar la vida personal i laboral. Què n'opines?
a) És una proposta interessant si es fa de forma consensuada entre tothom (empreses, treballadors i treballadores, comerciants, escoles, administracions...)
b) Aquesta és una proposta ben intencionada, però és una "xorrada".
c) El que cal és poder fer més hores, per guanyar més diners.
3.- Sobre la teva higiene personal prefereixes:
a) La banyera o el jakuzzi: com que pago per aforament, és igual l'aigua que gasti.
b) La dutxa: pago per comptador i així estalvio uns euros.
c) La dutxa: l'aigua és un bé molt escàs i cal administrar-lo bé.
4.- Què en penses de l'immigració?
a) Al final es faran els amos. El govern hauria de ser més contundent.
b) Totes les persones que visquin a Vilafranca han de tenir els mateixos deures i els mateixos drets i cal lluitar perquè la gent no es vegi forçada a emigrar per sobreviure.
c) No estic en contra de l'immigració, sempre que se'ls contracti en origen. Qui no tingui papers, fora.
5.- Davant les feines domèstiques quotidianes, quina és la teva actitud:
a) Positiva, ajudo sempre que puc: paro taula i baixo la brossa.
b) Les feines domèstiques sempre les han/hem fet les dones, ara no podem canviar de cop i volta.
c) A casa compartim les feines domèstiques.
6.- Si has d'anar a Barcelona, com ho fas?
a) Vaig sempre en cotxe, és més còmode i m'ho puc permetre.
b) Vaig en tren. L'autopista és molt cara i aparcar a Barcelona és impossible.
c) Vaig en transport públic sempre que puc perque en cotxe es malbarata energia i es contamina més.
7.- Sobre les persones en situació de dependència o discapacitat creus que:
a) És una llàstima. La solució pot ser fer-se una bona assegurança.
b) Se n'ha d'ocupar la família, que per això està. En definitiva, és un problema personal.
c) És una realitat social, cal que l'administració les ajudi, tant a elles mateixes com a les seves famílies.
8.- L'alcalde o l'alcaldessa de Vilafranca ha de celebrar matrimonis entre persones del mateix sexe?
a) No, és contranatura.
b) Sí, perquè així es respecta la igualtat i la llibertat d'escollir de totes les persones.
c) Sí, però només perquè l'obliga la llei.
RESPOSTES:
3 punts: 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6c, 7c, 8b
2 punts: 1c, 2b, 3b, 4c, 5a, 6b, 7b, 8c
1 punt: 1a, 2c, 3a, 4a, 5b, 6a, 7a, 8a
Si has obtingut fins a 12 punts, la teva opció política és una altra, de ben segur. Si has obtingut 19 punts o més, calcem el mateix peu, i probablement Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) és l'opció que millor et representa.
En qualsevol cas, et convidem a donar un cop d'ull al PROGRAMA PARTICIPATIU que proposem des d'ICV-EUiA per millorar Vilafranca, programa que trobaràs al butlletí Iniciativa per Vilafranca (també a www.iniciativa.cat/vilafranca), i que, si vols, ens pots retornar, per correu postal o electrònic, amb les teves opinions, comentaris, crítiques, esmenes o valoracions. Participa i fes propostes tú també!
divendres 30 de març de 2007
dilluns 26 de març de 2007
dimecres 21 de març de 2007
Joves i espai públic
Fa uns mesos, la premsa publicava la intenció del PSC de portar a tots els municipis l'Ordenança Cívica que va aprovar fa uns mesos a la ciutat de Barcelona. Més enllà de l'absurditat de situar al mateix nivell les problemàtiques d'usos de l'espai públic que puguin tenir viles com Barcelona, Vilafranca del Penedès o La Granada, aquesta normativa només provoca la criminalització de certs col·lectius (la mendicitat, la prostitució o l'oci de la gent jove) al incorporar-los a una normativa contra actes vandàlics, com denunciava el company Ernest Urtasun, en el transcurs del debat a la ciutat comtal (web ICV, notícia 7/12/2006).
Cal reclamar una autorregulació per part dels i les joves que usen l‘espai públic i una ordenança així pot generar conflictes allà on no n’hi hagi. No pot ser que s’imposi al conjunt de la ciutat una determinada manera d’utilitzar l’espai públic, la que promou que els espais públics siguin ocupats per un determinat perfil de persones. En aquest sentit, l'aposta del PSC per un determinat model de gestió de l'espai públic queda refrendada en la seva llista electoral, on només 1 dels 12 primers candidats és menor de 40 anys.
És la conseqüència de propostes que exclouen al jovent de l'àmbit públic.
Cal reclamar una autorregulació per part dels i les joves que usen l‘espai públic i una ordenança així pot generar conflictes allà on no n’hi hagi. No pot ser que s’imposi al conjunt de la ciutat una determinada manera d’utilitzar l’espai públic, la que promou que els espais públics siguin ocupats per un determinat perfil de persones. En aquest sentit, l'aposta del PSC per un determinat model de gestió de l'espai públic queda refrendada en la seva llista electoral, on només 1 dels 12 primers candidats és menor de 40 anys.
És la conseqüència de propostes que exclouen al jovent de l'àmbit públic.
dimarts 13 de març de 2007
CIM Logis Penedès
[RESOLUCIÓ APROVADA PER L’ASSEMBLEA NACIONAL DE JEV
PRESENTADA PER L’AGRUPACIÓ PENEDÈS]
EN DEFENSA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE: NO AL CIM PENEDÈS
Davant l’absoluta preeminència del transport de mercaderies per carretera al nostre país, amb els greus costos ambientals que això comporta (producció massiva de CO2, consum desmesurat d’un recurs limitat com els hidrocarburs, duplicació innecessària d’infraestructures viàries amb la corresponent afectació a l’espai natural i agrícola, etc.), des de Joves d’Esquerra Verda (JEV) som fermament partidaris d’apostar per un nou model de mobilitat basat en els principis continguts a la Llei de la mobilitat aprovada pel Parlament de Catalunya.
Pensem que és prioritari organitzar un sistema de distribució de mercaderies sostenible que doni prioritat als mitjans de transport de menor cost social i ambiental, en especial el ferrocarril.
En aquest sentit, el projecte del Logis Penedès (popularment conegut com CIM de l’Arboç) pensem que no és adequat i en demanem la seva retirada.
De l’anàlisi dels documents facilitats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) en relació al CIM se’n desprèn que aquest projecte afavorirà, encara més, el transport per carretera, en comptes de començar a desincentivar-lo i a oferir alternatives ferroviàries. Pensem que els centres logístics destinats, principalment a camions, no és el que necessita Catalunya en aquest moment.
El debat sobre el model de transports i mobilitat requereix d’un major diàleg social. No es pot plantejar un projecte d’aquest tipus sense escoltar el territori, sense que els agents socials en puguin opinar abans que es prengui una decisió.
També considerem necessari actuar amb una perspectiva de futur que, en ocasions, trobem a faltar en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La informació que ha fet pública aquest Departament sobre el CIM és ambigua i insuficient, i no motiva ni sosté argumentalment el per què de la necessitat d’un centre logístic a la plana del Penedès. En quins estudis econòmics, ambientals o de mobilitat es basa la idea de que el país necessiti emplaçar un centre logístic entre l’Arboç i Banyeres?
El Centre Logístic de l’Arboç no és un cas puntual. En el seu dia varem rebutjar el Pla d’Infraestructures de Transports de Catalunya impulsat pel DPTOP perquè no responia als principis de la Llei de la mobilitat, que són els que considerem adequats. Per la mateixa raó, rebutgem el projecte Logis Penedès, donem públicament el nostre suport als moviments que s’hi oposen i invitem als responsables del DPTOP a aturar el projecte.
Apostem perquè el Parlament reprengui el debat sobre les infraestructures i la mobilitat i que la nova planificació s’atengui a les directrius de mobilitat sostenible, ja que pesem que és un tema suficientment important perquè no quedi exclusivament en mans de la cúpula del DPTOP.
Tarragona,10 març de 2007
REFERÈNCIES:
1.- GENERALITAT DE CATALUNYA
Web del Departament de Política Territorial sobre el Logis Penedès http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2006/08/200684Avui_s_ha_presentat_el_project.jsp (Nota de premsa + resum gràfic i plànols)
Web de CIMALSA http://www.cimalsa.es/ (empresa pública que fa els CIM)
Web del Pla d'Infraestructures de Transports de Catalunya
a) Sobre el CIM de l’Arboç:
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/pitc07plataformeslog_tcm32-35007.pdf
(preveu el CIM – Logis Penedès)
b) Sobre la xarxa viària:
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/pitc08xarxaviaria_tcm32-35008.pdf
(preveu la conversió en Autovia de la N-340)
2.- PARLAMENT DE CATALUNYA
Llei 9/2003, de 13 de juny de la mobilitat.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/comple/llei_9_2003.jsp?ComponentID=12929&SourcePageID=4190
3.- PLATAFORMA NO FEM EL CIM
Web de la plataforma “No fem el CIM”.
http://www.nofemelcim.org/
4.- GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES DEL CAMP (GEPEC)
Comunicat d’anàlisi de GEPEC.
http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=635
5.- INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV)
Comunicat conjunt de les Agrupacions Comarcals d’ICVde l’Alt i el Baix Penedès en relació al CIM
(Al que es va adherir posteriorment l’Agrupació Intercomarcal de Tarragona d’ICV)
http://www.iniciativa.cat/vilafranca
[Secció documents]
PRESENTADA PER L’AGRUPACIÓ PENEDÈS]
EN DEFENSA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE: NO AL CIM PENEDÈS
Davant l’absoluta preeminència del transport de mercaderies per carretera al nostre país, amb els greus costos ambientals que això comporta (producció massiva de CO2, consum desmesurat d’un recurs limitat com els hidrocarburs, duplicació innecessària d’infraestructures viàries amb la corresponent afectació a l’espai natural i agrícola, etc.), des de Joves d’Esquerra Verda (JEV) som fermament partidaris d’apostar per un nou model de mobilitat basat en els principis continguts a la Llei de la mobilitat aprovada pel Parlament de Catalunya.
Pensem que és prioritari organitzar un sistema de distribució de mercaderies sostenible que doni prioritat als mitjans de transport de menor cost social i ambiental, en especial el ferrocarril.
En aquest sentit, el projecte del Logis Penedès (popularment conegut com CIM de l’Arboç) pensem que no és adequat i en demanem la seva retirada.
De l’anàlisi dels documents facilitats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) en relació al CIM se’n desprèn que aquest projecte afavorirà, encara més, el transport per carretera, en comptes de començar a desincentivar-lo i a oferir alternatives ferroviàries. Pensem que els centres logístics destinats, principalment a camions, no és el que necessita Catalunya en aquest moment.
El debat sobre el model de transports i mobilitat requereix d’un major diàleg social. No es pot plantejar un projecte d’aquest tipus sense escoltar el territori, sense que els agents socials en puguin opinar abans que es prengui una decisió.
També considerem necessari actuar amb una perspectiva de futur que, en ocasions, trobem a faltar en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La informació que ha fet pública aquest Departament sobre el CIM és ambigua i insuficient, i no motiva ni sosté argumentalment el per què de la necessitat d’un centre logístic a la plana del Penedès. En quins estudis econòmics, ambientals o de mobilitat es basa la idea de que el país necessiti emplaçar un centre logístic entre l’Arboç i Banyeres?
El Centre Logístic de l’Arboç no és un cas puntual. En el seu dia varem rebutjar el Pla d’Infraestructures de Transports de Catalunya impulsat pel DPTOP perquè no responia als principis de la Llei de la mobilitat, que són els que considerem adequats. Per la mateixa raó, rebutgem el projecte Logis Penedès, donem públicament el nostre suport als moviments que s’hi oposen i invitem als responsables del DPTOP a aturar el projecte.
Apostem perquè el Parlament reprengui el debat sobre les infraestructures i la mobilitat i que la nova planificació s’atengui a les directrius de mobilitat sostenible, ja que pesem que és un tema suficientment important perquè no quedi exclusivament en mans de la cúpula del DPTOP.
Tarragona,10 març de 2007
REFERÈNCIES:
1.- GENERALITAT DE CATALUNYA
Web del Departament de Política Territorial sobre el Logis Penedès http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2006/08/200684Avui_s_ha_presentat_el_project.jsp (Nota de premsa + resum gràfic i plànols)
Web de CIMALSA http://www.cimalsa.es/ (empresa pública que fa els CIM)
Web del Pla d'Infraestructures de Transports de Catalunya
a) Sobre el CIM de l’Arboç:
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/pitc07plataformeslog_tcm32-35007.pdf
(preveu el CIM – Logis Penedès)
b) Sobre la xarxa viària:
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/pitc08xarxaviaria_tcm32-35008.pdf
(preveu la conversió en Autovia de la N-340)
2.- PARLAMENT DE CATALUNYA
Llei 9/2003, de 13 de juny de la mobilitat.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/comple/llei_9_2003.jsp?ComponentID=12929&SourcePageID=4190
3.- PLATAFORMA NO FEM EL CIM
Web de la plataforma “No fem el CIM”.
http://www.nofemelcim.org/
4.- GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES DEL CAMP (GEPEC)
Comunicat d’anàlisi de GEPEC.
http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=635
5.- INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV)
Comunicat conjunt de les Agrupacions Comarcals d’ICVde l’Alt i el Baix Penedès en relació al CIM
(Al que es va adherir posteriorment l’Agrupació Intercomarcal de Tarragona d’ICV)
http://www.iniciativa.cat/vilafranca
[Secció documents]
dijous 1 de març de 2007
5 de 8
Quan trigarem a veure aquests trens per l'estació de Vilafranca?
No, avui no parlaré de castells.
En els darrers vuit dies lectius (la darrera setmana i aquesta), 5 d'ells he hagut d'arribar tard per culpa dels retards de la RENFE. Més d'un dia he arribat a dinar a casa a les 6 de la tarda.
Sembla que la situació es va tornant cada cop més insostenible. RENFE parla de boicots (qui pot estar interessat en que els trens no funcionin?), es convoquen jornades de no-pagament tots els dijous a partir d'avui, ja portem dues invasions de via per part de usuaris rebotats i usuàries rebotades... Cal inversió, d'urgència (plantejar-se qualificar les Rodalies com a zona catastròfica és massa agosarat, però caldria buscar un mecanisme que permetés disposar de partides especials) i recuperar en mesos el treball i la inversió que no s'ha fet en dècades.
Aprofito per adjuntar, per a qui la vulugi consultar, la proposta d'ICV Vilafranca sobre transport públic al Penedès.
dimecres 14 de febrer de 2007
La descentralització necessària
No, contra el que el títol de l'article pot induir a pensar, no parlaré de l'enèssim conflicte competencial entre Generalitat i Estat o sobre el model de país (que d'altra banda, correspondria al bloc Reflexions en roig-verd-violeta, més dedicat a aquest tipus de qüestions.
L'objectiu d'aquest article és manifestar-me contra la gran justícia de l'Estat a nivell administratiu. I aquesta no està a la Generalitat de Catalunya, sinó als municipis. Em faig ressó d'una sèrie de llibres que estic llegint, publicats per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials a la Col·lecció Món Local (concretament tinc els exemplars de Suècia, França i Alemanya) i te n'adones que, sent més centralistes o més federals, tots els Estats donen un paper molt més important que el que tenen els muncipis a Catalunya, tant en l'àmbit de les competències com, sobretot, en el finançament.
Fins quan els ajuntaments mantindran aquesta situació d'assumir tasques que no els hi corresponen, pagant obres que hauria de realitzar la Generalitat? S'ha de mantenir molt de temps aquesta situació d'ajuntaments barallant-se per una mini-subvenció finalista que els permeti finançar la remodelació de la zona esportiva o la construcció d'un nou equipament? Quan algú es pendrà seriosament començar a transferir competències dignament finançades? Perquè els ajuntaments tenen competències exclusives en àmbits que necessiten de planificació regional com pot ser l'urbanisme i en canvi existeix una problemàtica tan gran en transferir elements de gestió local com poden ser les Oficines de Benestar Social o les llars d'infants?
És evident que en els darrers anys la situació ha millorat sensiblement, però els ens locals ja no es poden conformar amb sobreviure per via de la respiració assistida. Cal una reforma del model administratiu que acabi amb l'esperit convergent de desconfiança i d'ús partidista de les administracions locals (és evident que el model comarcal, tal i com està composat, està fet pensant en ser un contrapoder convergent a una Generalitat d'esquerres), una promoció de la mancomunació de municipis que fins ara és gairebé inexistent al nostre país (amb honroses excepcions com la Mancomunitat Penedès-Garraf) en infinitat de temes, com poden ser els serveis de salut, educatius, de transport, de gestió de polígons indutrials, de gestió de residus...
Aquest és el camí necessari per a un servei més eficient de cara a la ciutadania, és a dir, a cadascú de nosaltres.
L'objectiu d'aquest article és manifestar-me contra la gran justícia de l'Estat a nivell administratiu. I aquesta no està a la Generalitat de Catalunya, sinó als municipis. Em faig ressó d'una sèrie de llibres que estic llegint, publicats per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials a la Col·lecció Món Local (concretament tinc els exemplars de Suècia, França i Alemanya) i te n'adones que, sent més centralistes o més federals, tots els Estats donen un paper molt més important que el que tenen els muncipis a Catalunya, tant en l'àmbit de les competències com, sobretot, en el finançament.
Fins quan els ajuntaments mantindran aquesta situació d'assumir tasques que no els hi corresponen, pagant obres que hauria de realitzar la Generalitat? S'ha de mantenir molt de temps aquesta situació d'ajuntaments barallant-se per una mini-subvenció finalista que els permeti finançar la remodelació de la zona esportiva o la construcció d'un nou equipament? Quan algú es pendrà seriosament començar a transferir competències dignament finançades? Perquè els ajuntaments tenen competències exclusives en àmbits que necessiten de planificació regional com pot ser l'urbanisme i en canvi existeix una problemàtica tan gran en transferir elements de gestió local com poden ser les Oficines de Benestar Social o les llars d'infants?
És evident que en els darrers anys la situació ha millorat sensiblement, però els ens locals ja no es poden conformar amb sobreviure per via de la respiració assistida. Cal una reforma del model administratiu que acabi amb l'esperit convergent de desconfiança i d'ús partidista de les administracions locals (és evident que el model comarcal, tal i com està composat, està fet pensant en ser un contrapoder convergent a una Generalitat d'esquerres), una promoció de la mancomunació de municipis que fins ara és gairebé inexistent al nostre país (amb honroses excepcions com la Mancomunitat Penedès-Garraf) en infinitat de temes, com poden ser els serveis de salut, educatius, de transport, de gestió de polígons indutrials, de gestió de residus...
Aquest és el camí necessari per a un servei més eficient de cara a la ciutadania, és a dir, a cadascú de nosaltres.
dimarts 23 de gener de 2007
dimarts 16 de gener de 2007
El Quart Cinturó (II): Són com són
La setmana passada la premsa local i comarcal va anar plena de la polèmica entre els dos càrrecs institucionals més importants d'ERC a l'Alt Penedès, Ramón Xena (President del Consell Comarcal i Primer tinent d'alcaldia de Vilafranca) i Miquel Carrillo (Alcalde de Gelida i, pròximament, diputat al Parlament de Catalunya.
La polèmica girava entorn de les al·legacions presentades al Pla Director de l'Alt Penedès presentades per l'Ajuntament de Gelida, a partir de les quals el Consell Comarcal considera que s'està reclamant el Quart Cinturó, fet que Carrillo nega.
Aquesta intervenció de Miquel Carrillo produeix molts dubtes. I produeix dubtes per diversos motius.
La proposta de desdoblament de la N-340 que fa l'Ajuntament de Gelida coincideix amb una de les propostes del Ministerio de Fomento pel Quart Cinturó.
Aquesta nova via suposaria obrir una nova fractura al territori, creant un nou espai de pas d'infraestructures simplement per reduïr el recorregut que aquest podria fer al municipi de Gelida.
Defensa la creació d'una nova carretera entre Sant Sadurní, Gelida i Martorell "per millorar les comunicacions amb el Baix Llobregat i els grans municipis de l'Alt Penedès", però reclamant alhora la gratuitat del peatge de Martorell per als usuaris i les usuàries habituals (cosa que tindria el mateix efecte). Com veiem, seguim en la lògica del més asfalt que a alguns polítics els hi costa refusar, no adonant-se que la creació de noves carreteres SEMPRE genera més volum de trànsit i major saturació.
L'alcalde intenta treure'n rèdit electoralista "els únics que defensen el Quart Cinturó són els socialistes" Ah! Ara resulta que els seus socis a l'Ajuntament (CiU) no han condicionat donar suport als Pressupostos Generals de l'Estat al Congrés a que es tiri endevant el Quart Cinturó? O serà que el càrrec li depèn d'aquesta gent?
El més trist de tot plegat és que al final un es queda amb la sensació que per aquesta gent el Pla Director (que és el que realment decidirà el futur de la comarca, més enllà de tenir o no vegueria) és només una excusa per fer electoralisme.
La polèmica girava entorn de les al·legacions presentades al Pla Director de l'Alt Penedès presentades per l'Ajuntament de Gelida, a partir de les quals el Consell Comarcal considera que s'està reclamant el Quart Cinturó, fet que Carrillo nega.
Aquesta intervenció de Miquel Carrillo produeix molts dubtes. I produeix dubtes per diversos motius.
La proposta de desdoblament de la N-340 que fa l'Ajuntament de Gelida coincideix amb una de les propostes del Ministerio de Fomento pel Quart Cinturó.
Aquesta nova via suposaria obrir una nova fractura al territori, creant un nou espai de pas d'infraestructures simplement per reduïr el recorregut que aquest podria fer al municipi de Gelida.
Defensa la creació d'una nova carretera entre Sant Sadurní, Gelida i Martorell "per millorar les comunicacions amb el Baix Llobregat i els grans municipis de l'Alt Penedès", però reclamant alhora la gratuitat del peatge de Martorell per als usuaris i les usuàries habituals (cosa que tindria el mateix efecte). Com veiem, seguim en la lògica del més asfalt que a alguns polítics els hi costa refusar, no adonant-se que la creació de noves carreteres SEMPRE genera més volum de trànsit i major saturació.
L'alcalde intenta treure'n rèdit electoralista "els únics que defensen el Quart Cinturó són els socialistes" Ah! Ara resulta que els seus socis a l'Ajuntament (CiU) no han condicionat donar suport als Pressupostos Generals de l'Estat al Congrés a que es tiri endevant el Quart Cinturó? O serà que el càrrec li depèn d'aquesta gent?
El més trist de tot plegat és que al final un es queda amb la sensació que per aquesta gent el Pla Director (que és el que realment decidirà el futur de la comarca, més enllà de tenir o no vegueria) és només una excusa per fer electoralisme.
dimecres 27 de desembre de 2006
El Quart Cinturó (proposta de debat a Roberto Labandera)
La setmana passada, fent una visita a la blocosfera peendesenca, vaig veure un escrit del diputat penedesenc del PSC-CpC Roberto Labandera que reflexionava entorn a la necessitat del Quart Cinturó, i del qual m’agradaria opinar.
El diputat Labandera parla de la històrica interrelació de les ciutats de l’anomenat Arc Metropolità [Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró] que seria evident en alguns casos i més discutible en altres, però on coincidim que des d’aquesta àrea de ciutats de la “segona corona metropòlitana” cal liderar l’aposta del model de país que volem, doncs serà a nosaltres a qui ens afectarà en més gran mesura. Però no és aquesta la única xarxa d’interrelació que s’ha de promocionar des de Vilafranca. Cal plantejar-se seriosament de tirar endavant el projecte de l’anomenat “Eix Diagonal” [Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa] i afegir-hi El Vendrell, com a ciutats de tamany similar que tenen un territori relativament ben conservat encara i amb unes deficiències en transport públic importants de connexió amb Barcelona i, sobretot, entre elles.
Però centrant-nos en el tema del Quart Cinturó, i a risc de deixar-me molts més elements per dir que no a aquest projecte, miraré de fer una breu llista dels motius que em situen en contra d’aquesta infraestructura.
1. No promou la connexió entre nuclis urbans de l’Arc Metropolità
Les característiques del projecte no plategen una alternativa a la xarxa local de carreteres que connecta el Vallès, el Baix Llobregat i el Penedès [que, d’altra banda, no és necessària tenint en compte que l’actual no està saturada] sinò com un nou corredor per on el trànsit de gran tonelatge [camions, bàsicament] que pugui connectar la península amb la resta d’Europa.
2. Fomenta un model excloent, discriminatori i insostenible de transport
La promoció del transport per carretera discrimina i exclou socialment a aquelles persones que, pels motius que sigui, no disposen de vehicle privat per desplaçar-se, element que es dona amb major freqüència entre dones, joves i gent gran. Catalunya, l’any 2003, tenia un 15% més de quilòmetres d’autopista per cada miler d’habitants que la mitjana de la UE dels 15 i fins a un 30% menys de quilòmetres de ferrocarril per cada miler d’habitants que la mitjana de la UE dels 15. A més, el transport de mercaderies per ferrocarril només representaven un 3%, mentre que als països més avançats superaven el 30%. La política de més asfalt de la Conselleria de Política Territorial i Obra Pública (sr. Joaquim Nadal) i la del Ministerio de Fomento (sra. Magdalena Álvarez) no fa més que accentuar les diferències amb els nostres veins del nord [l’Europa Civilitzada, com l’hem anomenat en alguna tertúlia de bar a la UAB debantent de política] i perpetuar el model desarrollista de més autopistes que és insostenible, doncs està demostrat que l’augment d’aquestes només produeix un augment exponencial de l’ús del transport privat que les satura abans de la seva rendibilització. Davant d’això, l’única alternativa existent és la creació d’una millor xarxa pública de transport amb unes bones polítiques de trens [en els darrers 25 anys no s’han construït més de 20 quilòmetres de via nova a Rodalies de Barcelona, i s’ha inaugurat parcialment una única línia nova amb uns 20 anys d’endarriment (Martorell-Mollet del Vallès) i dona servei a 3 estacions (Rubí, Sant Cugat del Vallès i Barcelona – Estació de França) que fins llavors no en tenien] i bus [més enllà del servei de busos nocturns a les grans ciutats de la primera i segona corona metropolitana, han millorat les connexions durant el dia? Algú sap de Plans de connexió entre les ciutats grans i mitjanes i les petites poblacions i polígons industrials del voltant?]. Cal prioritzar la construcció de l’Arc Metropolità ferroviari i aturar el projecte de Quart Cinturó [o Autovia del Mediterrani o com li vulguin dir] i els seus efectes que poden produïr, com poden ser l’execució del Centre Integral de Mercaderies [CIM] de l’Arboç del Penedès. Una extensió brutal de territori arrassada per a construïr una gran extensió de naus logísitiques que, amb prou feines generaran uns pocs llocs de treball sense cap tipus de valor afegit i que amb el Quart Cinturó trobarà la sortida per als 5.000 camions diaris que està previst que hi passin [cal recordar que el projecte del CIM de l’Arboç del Penedès no té cap tipus de connexió ferroviària].
3. Suposa una agressió al medi ambient
En el seu recorregut previst entre Arbrera i Sant Celoni, el Quart Cinturó travessa fins a disset espais naturals protegits pel Pla Natura 2000. A més, això ho fa en la zona del Vallès, zona que en la actualitat ja pateix una manca importants de pulmons verds i corredors naturals que redueixin els nivells de contaminació, que se situen per sobre dels màxims establerts per la Unió Europea. A més, la aparició d’aquesta nova infraestructura paral·lela a l’AP-7 (Tercer Cinturó) provocarà l’expansió de l’especulació del sòl situat entre mig d’aquestes infraestructures, promovent l’aparició dels obsolets petits polígons industrials i parcs logístics a nivell municipal amb una clara manca d’infraestructures per a poder atraure empreses que generin valor afegit al territori on es situen.
El pas del temps ja ens ha demostrat el que ha suposat la construcció de l’AVE a la qual no m’hi vaig poder oposar personalment (qüestions d’edat), però en la qual van participar ICV i Joves d’Esquerra Verda, organitzacions de les que formo part. Destrucció del territori amb la creació d’aquest nou corredor, una escassa millora respecte a la velocitat [quan s’arribi a la velocitat prevista] que s’hauria aconseguit amb la proposta dels trens T-200, que podien circular per les vies convencionals i inversió del 97% del pressupost dels darrers anys en política ferroviària a Catalunya per una infraestructura que tan sols utilitza el 2% dels usuaris i les usuàries, mentre que les rodalies i regionals, utilitzades pel 98% restant agonitzaven financerament de forma lenta fins als episodis dels darrers mesos d’avaries, vagues, retrasos i manca de manteniment que ha donat com a resultat el pèssim [per dir-ho suaument] servei actual de les rodalies RENFE a Barcelona.
El diputat Labandera parla de la històrica interrelació de les ciutats de l’anomenat Arc Metropolità [Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró] que seria evident en alguns casos i més discutible en altres, però on coincidim que des d’aquesta àrea de ciutats de la “segona corona metropòlitana” cal liderar l’aposta del model de país que volem, doncs serà a nosaltres a qui ens afectarà en més gran mesura. Però no és aquesta la única xarxa d’interrelació que s’ha de promocionar des de Vilafranca. Cal plantejar-se seriosament de tirar endavant el projecte de l’anomenat “Eix Diagonal” [Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa] i afegir-hi El Vendrell, com a ciutats de tamany similar que tenen un territori relativament ben conservat encara i amb unes deficiències en transport públic importants de connexió amb Barcelona i, sobretot, entre elles.
Però centrant-nos en el tema del Quart Cinturó, i a risc de deixar-me molts més elements per dir que no a aquest projecte, miraré de fer una breu llista dels motius que em situen en contra d’aquesta infraestructura.
1. No promou la connexió entre nuclis urbans de l’Arc Metropolità
Les característiques del projecte no plategen una alternativa a la xarxa local de carreteres que connecta el Vallès, el Baix Llobregat i el Penedès [que, d’altra banda, no és necessària tenint en compte que l’actual no està saturada] sinò com un nou corredor per on el trànsit de gran tonelatge [camions, bàsicament] que pugui connectar la península amb la resta d’Europa.
2. Fomenta un model excloent, discriminatori i insostenible de transport
La promoció del transport per carretera discrimina i exclou socialment a aquelles persones que, pels motius que sigui, no disposen de vehicle privat per desplaçar-se, element que es dona amb major freqüència entre dones, joves i gent gran. Catalunya, l’any 2003, tenia un 15% més de quilòmetres d’autopista per cada miler d’habitants que la mitjana de la UE dels 15 i fins a un 30% menys de quilòmetres de ferrocarril per cada miler d’habitants que la mitjana de la UE dels 15. A més, el transport de mercaderies per ferrocarril només representaven un 3%, mentre que als països més avançats superaven el 30%. La política de més asfalt de la Conselleria de Política Territorial i Obra Pública (sr. Joaquim Nadal) i la del Ministerio de Fomento (sra. Magdalena Álvarez) no fa més que accentuar les diferències amb els nostres veins del nord [l’Europa Civilitzada, com l’hem anomenat en alguna tertúlia de bar a la UAB debantent de política] i perpetuar el model desarrollista de més autopistes que és insostenible, doncs està demostrat que l’augment d’aquestes només produeix un augment exponencial de l’ús del transport privat que les satura abans de la seva rendibilització. Davant d’això, l’única alternativa existent és la creació d’una millor xarxa pública de transport amb unes bones polítiques de trens [en els darrers 25 anys no s’han construït més de 20 quilòmetres de via nova a Rodalies de Barcelona, i s’ha inaugurat parcialment una única línia nova amb uns 20 anys d’endarriment (Martorell-Mollet del Vallès) i dona servei a 3 estacions (Rubí, Sant Cugat del Vallès i Barcelona – Estació de França) que fins llavors no en tenien] i bus [més enllà del servei de busos nocturns a les grans ciutats de la primera i segona corona metropolitana, han millorat les connexions durant el dia? Algú sap de Plans de connexió entre les ciutats grans i mitjanes i les petites poblacions i polígons industrials del voltant?]. Cal prioritzar la construcció de l’Arc Metropolità ferroviari i aturar el projecte de Quart Cinturó [o Autovia del Mediterrani o com li vulguin dir] i els seus efectes que poden produïr, com poden ser l’execució del Centre Integral de Mercaderies [CIM] de l’Arboç del Penedès. Una extensió brutal de territori arrassada per a construïr una gran extensió de naus logísitiques que, amb prou feines generaran uns pocs llocs de treball sense cap tipus de valor afegit i que amb el Quart Cinturó trobarà la sortida per als 5.000 camions diaris que està previst que hi passin [cal recordar que el projecte del CIM de l’Arboç del Penedès no té cap tipus de connexió ferroviària].
3. Suposa una agressió al medi ambient
En el seu recorregut previst entre Arbrera i Sant Celoni, el Quart Cinturó travessa fins a disset espais naturals protegits pel Pla Natura 2000. A més, això ho fa en la zona del Vallès, zona que en la actualitat ja pateix una manca importants de pulmons verds i corredors naturals que redueixin els nivells de contaminació, que se situen per sobre dels màxims establerts per la Unió Europea. A més, la aparició d’aquesta nova infraestructura paral·lela a l’AP-7 (Tercer Cinturó) provocarà l’expansió de l’especulació del sòl situat entre mig d’aquestes infraestructures, promovent l’aparició dels obsolets petits polígons industrials i parcs logístics a nivell municipal amb una clara manca d’infraestructures per a poder atraure empreses que generin valor afegit al territori on es situen.
El pas del temps ja ens ha demostrat el que ha suposat la construcció de l’AVE a la qual no m’hi vaig poder oposar personalment (qüestions d’edat), però en la qual van participar ICV i Joves d’Esquerra Verda, organitzacions de les que formo part. Destrucció del territori amb la creació d’aquest nou corredor, una escassa millora respecte a la velocitat [quan s’arribi a la velocitat prevista] que s’hauria aconseguit amb la proposta dels trens T-200, que podien circular per les vies convencionals i inversió del 97% del pressupost dels darrers anys en política ferroviària a Catalunya per una infraestructura que tan sols utilitza el 2% dels usuaris i les usuàries, mentre que les rodalies i regionals, utilitzades pel 98% restant agonitzaven financerament de forma lenta fins als episodis dels darrers mesos d’avaries, vagues, retrasos i manca de manteniment que ha donat com a resultat el pèssim [per dir-ho suaument] servei actual de les rodalies RENFE a Barcelona.
dijous 21 de desembre de 2006
Immigració, dret a vot i altres reflexions
Dilluns va ser el Dia Internacional de les persones migrants, dia que més que cel·lebrar, serveix per a posar-nos el dit a la nafra i recordar-nos que, encara, existeixen a Espanya ciutadans i ciutadanes de primera i de segona. Tenim una democràcia amputada on més del 10% dels i les residents (més d'una de cada deu persones que viu entre nosaltres!) són exclosos dels seus drets electorals amb justificacions falses i hipòcrites.
En aquest sentit, l'activitat parlamentària de Joan Herrera al Congrés dels Diputats ha posat sobre la taula les hipocresies d'uns i altres. IU-ICV s'ha quedat sola defensant el dret a vot de les persones migrants per poder votar (com a mínim, a les eleccions locals).
Tots i totes sabem de mocions als ajuntaments reclamant un sufragi realment universal que han tirat endevant gràcies al suport de PSC, ERC i ICV-EUiA. El govern espanyol, fins i tot ha signat protocols a nivell europeu que en fa menció explícita al reconeixement d'aquest vot. Però quan s'ha plantejat posar-s'hi seriosament, ens hem quedat sols.
No només això, sinò que la fòrmula existent per a permetre el dret a vot, els tractats de reciprocitat (que, cal recordar-ho, exclouen als qui provenen de països no democràtics o sense una democràcia consolidada, el que suposa una gran part de la població migrant) no s'apliquen per la falta de voluntat del govern espanyol en ratificar aquests convenis ja signats (amb diversos països de Llatinoamèrica). Espanya només ha ratificat un sol conveni, el que va signar amb Noruega, un país conegut per la seva extensa comunitat a l'Estat espanyol.
En aquesta línia, l'exercici democràtic que Joves d'Esquerra Verda va fer dissabte passat al migdia a Barcelona (una consulta popular), no deixa dubte. 379 vots, 75% a favor del dret a vot de les persones migrants, demostrant que el possible conflicte en aquest tema només està al cap d'alguns partits polítics.
I, segurament, algú pot comentar: "però, aquest no és el problema que la immigració ens planteja". I jo contesto que té raó, que el repte consisteix en aconseguir introduïr a la nova ciutadania al moll de l'os de la vida pública, com es va fer amb la immigració dels anys 60 i 70.
Sense anar més lluny, els meus pares (andalusos) són d'orígen xarnego i avui ningú amb dos dits de front s'estranya que sense renunciar a aquest orgull xarnego al que fa referència el Lalo al seu perfil, puguem participar de la vida pública local i nacional, ja sigui a través de qualsevol associació, sindicat, colla castellera o, fins i tot, des d'un partit polític de qualsevol mena.
Dit això, em preocupa pensar que no ho estem aconseguint. Posaré alguns exemples de la quotidianitat local.
Quanta gent (especialment majors de 30 anys) han tastat mai un kebab?
Quanta gent coneix que hi ha una botiga de productes de països de l'Est (bàsicament russos i ucraïnesos) a Vilafranca?
Quanta gent sap de la Festa de la Vírgen de la Puerta que la comunitat peruana cel·lebra anualment a la zona esportiva a principis de desembre?
Segur que a tothom li semblaria surrealista que dues persones que compartissin pis no es coneixessin entre ells. Doncs això és el que estem fent als nostres pobles i ciutats.
Reflexionem-hi
En aquest sentit, l'activitat parlamentària de Joan Herrera al Congrés dels Diputats ha posat sobre la taula les hipocresies d'uns i altres. IU-ICV s'ha quedat sola defensant el dret a vot de les persones migrants per poder votar (com a mínim, a les eleccions locals).
Tots i totes sabem de mocions als ajuntaments reclamant un sufragi realment universal que han tirat endevant gràcies al suport de PSC, ERC i ICV-EUiA. El govern espanyol, fins i tot ha signat protocols a nivell europeu que en fa menció explícita al reconeixement d'aquest vot. Però quan s'ha plantejat posar-s'hi seriosament, ens hem quedat sols.
No només això, sinò que la fòrmula existent per a permetre el dret a vot, els tractats de reciprocitat (que, cal recordar-ho, exclouen als qui provenen de països no democràtics o sense una democràcia consolidada, el que suposa una gran part de la població migrant) no s'apliquen per la falta de voluntat del govern espanyol en ratificar aquests convenis ja signats (amb diversos països de Llatinoamèrica). Espanya només ha ratificat un sol conveni, el que va signar amb Noruega, un país conegut per la seva extensa comunitat a l'Estat espanyol.
En aquesta línia, l'exercici democràtic que Joves d'Esquerra Verda va fer dissabte passat al migdia a Barcelona (una consulta popular), no deixa dubte. 379 vots, 75% a favor del dret a vot de les persones migrants, demostrant que el possible conflicte en aquest tema només està al cap d'alguns partits polítics.
I, segurament, algú pot comentar: "però, aquest no és el problema que la immigració ens planteja". I jo contesto que té raó, que el repte consisteix en aconseguir introduïr a la nova ciutadania al moll de l'os de la vida pública, com es va fer amb la immigració dels anys 60 i 70.
Sense anar més lluny, els meus pares (andalusos) són d'orígen xarnego i avui ningú amb dos dits de front s'estranya que sense renunciar a aquest orgull xarnego al que fa referència el Lalo al seu perfil, puguem participar de la vida pública local i nacional, ja sigui a través de qualsevol associació, sindicat, colla castellera o, fins i tot, des d'un partit polític de qualsevol mena.
Dit això, em preocupa pensar que no ho estem aconseguint. Posaré alguns exemples de la quotidianitat local.
Quanta gent (especialment majors de 30 anys) han tastat mai un kebab?
Quanta gent coneix que hi ha una botiga de productes de països de l'Est (bàsicament russos i ucraïnesos) a Vilafranca?
Quanta gent sap de la Festa de la Vírgen de la Puerta que la comunitat peruana cel·lebra anualment a la zona esportiva a principis de desembre?
Segur que a tothom li semblaria surrealista que dues persones que compartissin pis no es coneixessin entre ells. Doncs això és el que estem fent als nostres pobles i ciutats.
Reflexionem-hi
dilluns 18 de desembre de 2006
Què aporta ICV al Penedès?
Portar a debat els temes que afecten el dia a dia dels penedesencs i penedesenques, tot i que ja no siguin temes que ocupen portades de diaris.
Adjunto aquí un exemple de la nostra tasca a les institucions:
La Comissió Europea proposa arrencar 400.000 ha. de vinya en els propers 5 anys
El grup Verd, a instàncies d'ICV, pregunta sobre les repercussions de la proposta (versió anglesa)
El grup Verd, a instàncies d'ICV, pregunta sobre les repercussions de la proposta (versió espanyola)
La resposta de la Comissió (versió francesa)
La resposta de la Comissió (versió espanyola)
Adjunto aquí un exemple de la nostra tasca a les institucions:
La Comissió Europea proposa arrencar 400.000 ha. de vinya en els propers 5 anys
El grup Verd, a instàncies d'ICV, pregunta sobre les repercussions de la proposta (versió anglesa)
El grup Verd, a instàncies d'ICV, pregunta sobre les repercussions de la proposta (versió espanyola)
La resposta de la Comissió (versió francesa)
La resposta de la Comissió (versió espanyola)
diumenge 3 de desembre de 2006
Dolors Piera
Després de 23 anys, Vilafranca torna a crèixer culturalment amb la construcció d'una nova escola, en aquest cas al barri de la Girada. Per conèixer una mica millor la persona a qui Vilafranca dedica el nou CEIP, adjunto la seva biografia a la Wikipèdia.
Dolors Piera i Llobera, Puigverd d'Agramunt (Urgell), 1910 – Santiago de Xile (Xile, 2000. Mestra i sindicalista.
El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida. Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i fa ser fundadora de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE-UGT).
Durant el bienni negre va ser expedientada per exercir la Tècnica Freinet a Vilafranca del Penedès, on treballava. La redacció de l'Escola Proletària (òrgan de la FETE-UGT) es feia des de casa seva. Com a delegada d'aquesta publicació, Dolors Piera va assistir al Congrés Mundial de Professors de París.
Membre del PSUC, va formar part del Comité Executiu del partit. El 1937, en plena guerra civil, va participar en l'organització del Congrés de la Dona realitzat a Barcelona, congrés que va donar lloc a la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la que en va ser escollida secretària general. Com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, va acompanyar La Passionària en el míting realitzat al Velòdrom d'Hivern de París.
Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Detinguda arran de la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos.
En sortir-ne, viatja amb el seu germà Josep fins a la República Dominicana i finalment s'instal·la a Xile on es reuneix amb el seu company, Pere Aznar i neixen els seus fills. Allà treballa novament de mestra, sent sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitza el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i manté activa la seva militància feminista. També va ser una de les dinamitzadores del Centre Català de Santiago de Xile.
Dolors Piera i Llobera, Puigverd d'Agramunt (Urgell), 1910 – Santiago de Xile (Xile, 2000. Mestra i sindicalista.
El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida. Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i fa ser fundadora de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE-UGT).
Durant el bienni negre va ser expedientada per exercir la Tècnica Freinet a Vilafranca del Penedès, on treballava. La redacció de l'Escola Proletària (òrgan de la FETE-UGT) es feia des de casa seva. Com a delegada d'aquesta publicació, Dolors Piera va assistir al Congrés Mundial de Professors de París.
Membre del PSUC, va formar part del Comité Executiu del partit. El 1937, en plena guerra civil, va participar en l'organització del Congrés de la Dona realitzat a Barcelona, congrés que va donar lloc a la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la que en va ser escollida secretària general. Com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, va acompanyar La Passionària en el míting realitzat al Velòdrom d'Hivern de París.
Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Detinguda arran de la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos.
En sortir-ne, viatja amb el seu germà Josep fins a la República Dominicana i finalment s'instal·la a Xile on es reuneix amb el seu company, Pere Aznar i neixen els seus fills. Allà treballa novament de mestra, sent sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitza el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i manté activa la seva militància feminista. També va ser una de les dinamitzadores del Centre Català de Santiago de Xile.
dimecres 15 de novembre de 2006
Una nova experiència a la RENFE
Dilluns 13 de novembre. Són les 3 de la tarda. Estic pujat al bus de la UAB que porta cap a l'estació de la RENFE. Casualment, avui no em trobo massa bé, tinc molt mal de cap. Arribo a l'estació de Cerdanyola-UAB. Sorpresa! l'andana dels trens que van a Barcelona està absolutament colapsada. M'imagino el pitjor. Caminant cap a l'andana de Martorell escolto una conversa "sí, més de mitja hora esperant, el tren de les 14.30 no ha passat". Confirmat: els trens no van.
Quan portem uns 30 minuts, anuncien per megafonia que hi ha hagut una avaria a Sants, i que no poden assegurar-nos quan es restablirà el servei. Desesperació. Un grup nombrós de persones anem a demanar el llibre de reclamacions. La resposta de la treballadora del bar-concessionària "només em queden uns quants fulls, fa 2 mesos que vaig demanar un nou llibre de reclamacions, però encara me l'han d'enviar". L'espera s'allarga fins a les 16.40 aproximadament, quan s'informa, després de diverses rectificacions que encara enfaden més a la gent que el proper tren passarà a les 17.00 (sense especificar via ni direcció). A partir de llavors s'escolten periòdicament aquells missatges de "els trens amb destinació ..., circulen amb retards que poden ser superiors als 15 minuts (cosa que ens semblava de broma, als que portavem ja dues hores esperant). A les 17.00 passa el tren anunciat, i ho fa en direcció Barcelona. Uns minuts després s'anuncia que el tren direcció Martorell passarà a les 17.35. Finalment, ja de nit, el tren a Martorell arriba a l'estació a les 18.02, "permetent-me" arribar a casa a les 19.45.
No seré pesat explicant quines propostes de millora hi ha sobre la RENFE des d'ICV i des d'altres entitats i plataformes, doncs ja les he dit a tothom que m'ha volgut escoltar (a part que segurament no milloraria l'article del Bernat), però és evident que cal fer coses i cal fer-les ja.
Quan portem uns 30 minuts, anuncien per megafonia que hi ha hagut una avaria a Sants, i que no poden assegurar-nos quan es restablirà el servei. Desesperació. Un grup nombrós de persones anem a demanar el llibre de reclamacions. La resposta de la treballadora del bar-concessionària "només em queden uns quants fulls, fa 2 mesos que vaig demanar un nou llibre de reclamacions, però encara me l'han d'enviar". L'espera s'allarga fins a les 16.40 aproximadament, quan s'informa, després de diverses rectificacions que encara enfaden més a la gent que el proper tren passarà a les 17.00 (sense especificar via ni direcció). A partir de llavors s'escolten periòdicament aquells missatges de "els trens amb destinació ..., circulen amb retards que poden ser superiors als 15 minuts (cosa que ens semblava de broma, als que portavem ja dues hores esperant). A les 17.00 passa el tren anunciat, i ho fa en direcció Barcelona. Uns minuts després s'anuncia que el tren direcció Martorell passarà a les 17.35. Finalment, ja de nit, el tren a Martorell arriba a l'estació a les 18.02, "permetent-me" arribar a casa a les 19.45.
No seré pesat explicant quines propostes de millora hi ha sobre la RENFE des d'ICV i des d'altres entitats i plataformes, doncs ja les he dit a tothom que m'ha volgut escoltar (a part que segurament no milloraria l'article del Bernat), però és evident que cal fer coses i cal fer-les ja.
dimarts 14 de novembre de 2006
Reformes i novetats
En vista de les millores i les facilitats que suposa la versió Beta de Blogger (i la poca quantitat d'articles que tenia acumulats), he pres la decisió de traspassar aquest bloc a aquesta nova versió, en un canvi que espero que pugui satisfer a tots els lectors i totes les lectores d'aquest bloc (si n'hi ha).
D'altra banda, he decidit obrir un espai on poder fer un llistat d'enllaços amb penedesencs i penedesenques que tenen alguna vinculació política. Per tant, amics i amigues, us demano la vostra ajuda en la recerca de blocs polítics de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.
Salut!
D'altra banda, he decidit obrir un espai on poder fer un llistat d'enllaços amb penedesencs i penedesenques que tenen alguna vinculació política. Per tant, amics i amigues, us demano la vostra ajuda en la recerca de blocs polítics de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.
Salut!
Vilafranca vol Govern d'esquerres
(Nota: Post orignialment publicat el 6/11/2006)
Gran nit la del passat dimecres al local del carrer Sant Pau, la seu local i comarcal d'Iniciativa per Catalunya Verds. La tarda es feia llarga i, a falta d'una televisió, vam haver de recòrrer a la ràdio i a Internet (amb un projector que reflectia els resultats en una de les parets del local.
A dos quarts de vuit, marxar cap al col·legi electoral (aquest any vaig fer-me càrrec del Pau Boada). Nervis, molts nervis. No pas pel recompte (on no hi acostumen a haver-hi problemes) sinó per tenir controlades les cinc taules de l'escola i, sobretot, per no tenir notícies dels resultats que van recomptant-se.
El recompte, sense incidències, s'acaba als volts de les 9 del vespre i, gràcies a la generositat d'un interventor del PSC (m'acompanya al local en cotxe) puc arribar al local quan encara queda nit electoral. La festa ja ha començat, doncs els resultats són excel·lents. Més enllà del còmput general, les emocions es viuen quan mirem els resultats dels municipis de la comarca que van arribant... Gelida 10,10%; La Granada 11,99%; Les Cabanyes 10,26%; Sant Llorenç d'Hortons 10,08%... però el gran moment arriba a Vilafranca:
1.453 vots, 9,16%! (3.945 vots, 8,84% a la comarca)
Quarta força per davant del PP!!!
Sense dubte, aquesta és la demostració que s'ha fet un gran treball. La nostra tasca a la Generalitat ha sigut ben rebuda des de la nostra vila i la nostra comarca, però cal tenir en compte que l'Alt Penedès i Vilafranca han alguns dels llocs on l'increment de la coalició ha sigut més destacat. I això, tenint en compte les dificultats per aparèixer als mitjans de comunicació on, habitualment, apostaven per convidar als quatre diputats i diputades de la comarca, discriminant a una força, com ICV-EUiA, present i representativa al territori, com aquestes eleccions han demostrat.
En aquest sentit, crec que també s'ha valorat l'esforç i la feina dels nostres representants a la comarca, el Patro, l'Isidor, l'Ignasi, el Diego i el Bernat que són la cara visible d'aquells i aquelles que hem treballat i continuarem fent-ho per un Penedès socialment més just i ecològicament més sostenible.
En aquest sentit, l'escenari de l'esquerra política de cara a les properes eleccions municipals es planteja, com a mínim, interessant. En seguirem parlant.
Gran nit la del passat dimecres al local del carrer Sant Pau, la seu local i comarcal d'Iniciativa per Catalunya Verds. La tarda es feia llarga i, a falta d'una televisió, vam haver de recòrrer a la ràdio i a Internet (amb un projector que reflectia els resultats en una de les parets del local.
A dos quarts de vuit, marxar cap al col·legi electoral (aquest any vaig fer-me càrrec del Pau Boada). Nervis, molts nervis. No pas pel recompte (on no hi acostumen a haver-hi problemes) sinó per tenir controlades les cinc taules de l'escola i, sobretot, per no tenir notícies dels resultats que van recomptant-se.
El recompte, sense incidències, s'acaba als volts de les 9 del vespre i, gràcies a la generositat d'un interventor del PSC (m'acompanya al local en cotxe) puc arribar al local quan encara queda nit electoral. La festa ja ha començat, doncs els resultats són excel·lents. Més enllà del còmput general, les emocions es viuen quan mirem els resultats dels municipis de la comarca que van arribant... Gelida 10,10%; La Granada 11,99%; Les Cabanyes 10,26%; Sant Llorenç d'Hortons 10,08%... però el gran moment arriba a Vilafranca:
1.453 vots, 9,16%! (3.945 vots, 8,84% a la comarca)
Quarta força per davant del PP!!!
Sense dubte, aquesta és la demostració que s'ha fet un gran treball. La nostra tasca a la Generalitat ha sigut ben rebuda des de la nostra vila i la nostra comarca, però cal tenir en compte que l'Alt Penedès i Vilafranca han alguns dels llocs on l'increment de la coalició ha sigut més destacat. I això, tenint en compte les dificultats per aparèixer als mitjans de comunicació on, habitualment, apostaven per convidar als quatre diputats i diputades de la comarca, discriminant a una força, com ICV-EUiA, present i representativa al territori, com aquestes eleccions han demostrat.
En aquest sentit, crec que també s'ha valorat l'esforç i la feina dels nostres representants a la comarca, el Patro, l'Isidor, l'Ignasi, el Diego i el Bernat que són la cara visible d'aquells i aquelles que hem treballat i continuarem fent-ho per un Penedès socialment més just i ecològicament més sostenible.
En aquest sentit, l'escenari de l'esquerra política de cara a les properes eleccions municipals es planteja, com a mínim, interessant. En seguirem parlant.
Senyor Regull, vagi preparant la carta de dimissió
(Nota: Post originalment publicat el 17/10/2006)
Si hi ha hagut un tema estrella al llarg de tota la legislatura (tot i que no ha estat un tema de competència municipal), és el de la Vegueria Penedès. És fàcil fer declaracions a favor o en contra de la Vegueria Pròpia, fins i tot d'aprovar mocions en l'última reunió de la comissió de Política Territorial, amb unes eleccions convocades i aprofitant per intentar desgastar políticament un Govern en minoria. Per fer constant ús partidista, portant cada mes una moció sobre la Vegueria al Ple de l'Ajuntament de Vilafranca, només a l'Ajuntament de Vilafranca. Fins i tot per arribar a afirmar que si el partit a qui un diu representar no defensa la Vegueria penedesenca, dimitirà (tot i que ara tenim una nova versió, on diu que ho farà si CiU posa impediments a la seva creació. No cal fer rodes de premsa dia si dia també en suport a la Vegueria, doncs això és fum polític si no s'acompanya d'un debat de contigut on buscar complicitats amb els companys i les companyes d'altres territoris. Però ara arriben les eleccions catalanes, i és el moment que els partits adquireixin compromisos i ho facin als programes electorals. És per això, que copiaré aquí els posicionaments de cada partit en aquest tema.
La reflexió, cadascú a casa seva.
Convergència i Unió (CiU)
http://www.ciu.cat
Realitzarem una proposta d’organització territorial basada en el municipi, la comarca i la vegueria, on els consells de vegueria substituiran les diputacions. Aquesta proposta, que inclourà la determinació dels límits de les comarques i vegueries, serà sotmesa a una consulta a tots els ens locals del nostre país, amb caràcter previ a la seva tramitació parlamentària. Amb aquest objectiu, iniciarem un procés transparent de diàleg i participació amb el territori, a través dels representants de la Generalitat en els ens locals, com a pas previ a qualsevol proposta d’ordenació territorial, amb la finalitat d’assolir un ampli consens arreu del territori de Catalunya.
Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC)
http://socialistes.org/home/
Promulgar, a partir d’un gran acord polític i d’un ampli consens territorial, la Llei de divisió de Catalunya en les 7 vegueries de Girona, Barcelona, Catalunya Central, Alt Pirineu-Aran, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, tot garantint la participació dels municipis i les comarques en el seu establiment i en la definició dels seus límits.
Organitzar sobre la base de la divisió en vegueries tota l’Administració de la Generalitat en el territori, sense excepcions.
Substituir les actuals 4 diputacions provincials en els futurs 7 consells de vegueria, amb la corresponent transferència de serveis, mitjans i recursos.
Promulgació de la Llei de reconeixement, organització institucional, finançament i competències de l’Àrea metropolitana de Barcelona.
Promoure l’adequació de la divisió provincial a la realitat autonòmica i a la divisió en vegueries.
Modificar la legislació vigent en matèria d’organització territorial (Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i Llei d’Organització Comarcal), d’acord amb els objectius esmentats. Aquesta proposta ha d'anar precedida d'un debat i consens territorial garantint la màxima participació.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
http://www.esquerra.cat/eleccions2006
Descentralització, proximitat i subsidiarietat
Cal atribuir més capacitat de decisió a les institucions territorials més properes al ciutadà en els afers públics en què sigui possible.
Propostes
– Aclarirem el repartiment de recursos i competències entre nivells administratius, a fi que els ciutadans puguin demanar responsabilitats a qui realment en té i que tothom tingui els recursos legals i materials necessaris per fer-ho.
– Promourem la Llei d’organització territorial, que presentarà la vegueria com a àmbit d’organització de la Generalitat en el territori i també com a àmbit de representació local i cooperació supramunicipal. S’hi reconeixeran, si escau, subàmbits territorials.
– L’òrgan de govern de la vegueria, en l’àmbit de representació local, serà el consell de vegueria i l’elecció dels membres es farà mitjançant eleccions de segon grau, en funció dels resultats de les eleccions municipals. El veguer serà el president de la vegueria i serà elegit pels membres del consell.
– Aconseguirem l’assumpció per part de l’Estat de la diversitat pel que fa a la planta local.
– Impulsarem el traspàs de competències sobre règim local de l’Estat a la Generalitat. El fet que el Parlament pogués legislar tenint en compte la realitat local de Catalunya facilitaria l’encaix dels ajuntaments en l’estructura del país.
– Afavorirem els ens locals descentralitzats per garantir la identificació de tot nucli de població amb una instància representativa.
– Implantarem mecanismes que permetin als ajuntaments controlar l’estat i l’execució de les infraestructures, ja siguin de l’Estat o de la Generalitat.
– Garantirem la suficiència financera dels ens locals que resulten de l’exercici de competències autonòmiques, una suficiència financera que s’ha de fonamentar en les responsabilitats que tinguin en cada moment atribuïdes per llei.
Partit Popular de Catalunya (PPC)
http://www.ppcatalunya.com/
El Pacte Local Català
[...]
Creiem que aquest instrument, que formalment ha de ser una llei del Parlament de Catalunya, ha de preveure, com a mínim, els punts següents:
- La relació de competències susceptibles de ser assumides pels ens locals, entre les quals el Partit Popular de Catalunya considera com a més destacades les següents: consum, esports, educació, ocupació, joventut, medi ambient, ordenació del territori, urbanisme, patrimoni històric-artístic, protecció civil, sanitat, serveis socials, transports, turisme i habitatge.
- La identifiació dels beneficiaris del procés descentralitzador (allò que tècnicament s'anomena "ens territorials descentralitzats")
- Considerem que els municipis són els destinataris preferents de les competències transferides o delegades. No obstant això, perquè puguin assumir les competències cal conèixer-ne, prèviament, la capacitat de gestió, i garantir en tot moment la prestació adequada dels serveis públics. Es tracta d'evitar que els ens locals facin una assumpció de competències precipitada, ràpida i sense tenir en compte la capacitat de cada municipi.
- Els Consells Comarcals han de tenir, en aquest nou context, un paper destacat. Cal que esdevinguin organismes de gestió dels serveis mancomunats dels municipis de cada comarca, la qual cosa suposa un canvi en el seu model actual.
- Finalment, considerem essencial el paper que han de continuar desenvolupant les diputacions provicionals o ens supramunicipals que es constitueixin, com a entitats de suport als municipis, especialment als petits i mitjans, per garantir una prestació correcta dels serveis que tinguin encomanats i el reconeixement de la realitat metropolitana en àmbits com el transport, l'urbanisme, els residus, els serveis hidràulics o la promoció econòmica.
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)
http://www.joansaura.cat
Les Vegueries
Una de les prioritats del nou Govern ha de ser la Llei d’Organització Territorial que ha d’incloure la creació de les vegueries. D’acord amb el nou Estatut els Consells de Vegueries substituiran les Diputacions Provincials. Cal que les quatre Diputacions emprenguin de forma immediata la seva adaptació a la nova estructura. A mig termini, caldrà, negociar amb l’Estat l’adaptació de la seva administració perifèrica, les províncies, a l’àmbit de les vegueries.
Per a ICV-EUiA és molt clar definir les següents vegueries:
Terres de l’Ebre
Camp de Tarragona-Reus
Regió metropolitana de Barcelona
Catalunya Central
Pirineus i Val d’Aran
Terres de Lleida
Comarques Gironines
Ara bé, en el procés inicial plantejat pel Govern de la Generalitat s’han expressat reivindicacions territorials que cal estudiar:
L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf
Osona i el Ripollès
Cal abordar aquestes qüestions sobre l’adscripció comarcal a alguna vegueria o la possibilitat de crear alguna vegueria més, a partir del debat i el diàleg amb experts, les institucions locals i comarcals i la societat civil de cada territori.
D’altra banda, el tractament de l’especificitat institucional del territori de la Val d’Aran, ha de quedar garantit a partir de la nova llei que preveu l’Estatut.
L’adequació del mapa comarcal
L’adequació dels límits comarcals s’ha de correspondre a les realitats sòcio-econòmiques d’interrelació municipal. Les comarques han de ser, en molts casos, l’àmbit per excel·lència de mancomunació de serveis municipals.
Continuem apostant per una actitud oberta a la reflexió sobre la reforma del mapa comarcal i la seva adequació a les actuals circumstàncies, ja sigui des de la perspectiva de creació de noves comarques, ja sigui des de la perspectiva del canvi d’adscripció dels municipis respecte de les comarques actuals.
Proposem obrir el procés d’adaptació del mapa comarcal a la xarxa d’àmbits urbans i territorials de vida local quotidiana, l’espai de relacions quotidianes i intenses d’ordre residencial, laboral, d’estudi, comercial, lleure i de serveis que, d’uns anys ençà, s’ha convertit en uns àmbits territorials plurimunicipals. Aquests espais tenen un o més centres urbans que els organitzen, ho fan per mitjà d’una xarxa de comunicacions que possibiliten les interrelacions i que són una realitat socioeconòmica per fer homogènies i/o complementàries les seves activitats.
Si hi ha hagut un tema estrella al llarg de tota la legislatura (tot i que no ha estat un tema de competència municipal), és el de la Vegueria Penedès. És fàcil fer declaracions a favor o en contra de la Vegueria Pròpia, fins i tot d'aprovar mocions en l'última reunió de la comissió de Política Territorial, amb unes eleccions convocades i aprofitant per intentar desgastar políticament un Govern en minoria. Per fer constant ús partidista, portant cada mes una moció sobre la Vegueria al Ple de l'Ajuntament de Vilafranca, només a l'Ajuntament de Vilafranca. Fins i tot per arribar a afirmar que si el partit a qui un diu representar no defensa la Vegueria penedesenca, dimitirà (tot i que ara tenim una nova versió, on diu que ho farà si CiU posa impediments a la seva creació. No cal fer rodes de premsa dia si dia també en suport a la Vegueria, doncs això és fum polític si no s'acompanya d'un debat de contigut on buscar complicitats amb els companys i les companyes d'altres territoris. Però ara arriben les eleccions catalanes, i és el moment que els partits adquireixin compromisos i ho facin als programes electorals. És per això, que copiaré aquí els posicionaments de cada partit en aquest tema.
La reflexió, cadascú a casa seva.
Convergència i Unió (CiU)
http://www.ciu.cat
Realitzarem una proposta d’organització territorial basada en el municipi, la comarca i la vegueria, on els consells de vegueria substituiran les diputacions. Aquesta proposta, que inclourà la determinació dels límits de les comarques i vegueries, serà sotmesa a una consulta a tots els ens locals del nostre país, amb caràcter previ a la seva tramitació parlamentària. Amb aquest objectiu, iniciarem un procés transparent de diàleg i participació amb el territori, a través dels representants de la Generalitat en els ens locals, com a pas previ a qualsevol proposta d’ordenació territorial, amb la finalitat d’assolir un ampli consens arreu del territori de Catalunya.
Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC)
http://socialistes.org/home/
Promulgar, a partir d’un gran acord polític i d’un ampli consens territorial, la Llei de divisió de Catalunya en les 7 vegueries de Girona, Barcelona, Catalunya Central, Alt Pirineu-Aran, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, tot garantint la participació dels municipis i les comarques en el seu establiment i en la definició dels seus límits.
Organitzar sobre la base de la divisió en vegueries tota l’Administració de la Generalitat en el territori, sense excepcions.
Substituir les actuals 4 diputacions provincials en els futurs 7 consells de vegueria, amb la corresponent transferència de serveis, mitjans i recursos.
Promulgació de la Llei de reconeixement, organització institucional, finançament i competències de l’Àrea metropolitana de Barcelona.
Promoure l’adequació de la divisió provincial a la realitat autonòmica i a la divisió en vegueries.
Modificar la legislació vigent en matèria d’organització territorial (Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i Llei d’Organització Comarcal), d’acord amb els objectius esmentats. Aquesta proposta ha d'anar precedida d'un debat i consens territorial garantint la màxima participació.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
http://www.esquerra.cat/eleccions2006
Descentralització, proximitat i subsidiarietat
Cal atribuir més capacitat de decisió a les institucions territorials més properes al ciutadà en els afers públics en què sigui possible.
Propostes
– Aclarirem el repartiment de recursos i competències entre nivells administratius, a fi que els ciutadans puguin demanar responsabilitats a qui realment en té i que tothom tingui els recursos legals i materials necessaris per fer-ho.
– Promourem la Llei d’organització territorial, que presentarà la vegueria com a àmbit d’organització de la Generalitat en el territori i també com a àmbit de representació local i cooperació supramunicipal. S’hi reconeixeran, si escau, subàmbits territorials.
– L’òrgan de govern de la vegueria, en l’àmbit de representació local, serà el consell de vegueria i l’elecció dels membres es farà mitjançant eleccions de segon grau, en funció dels resultats de les eleccions municipals. El veguer serà el president de la vegueria i serà elegit pels membres del consell.
– Aconseguirem l’assumpció per part de l’Estat de la diversitat pel que fa a la planta local.
– Impulsarem el traspàs de competències sobre règim local de l’Estat a la Generalitat. El fet que el Parlament pogués legislar tenint en compte la realitat local de Catalunya facilitaria l’encaix dels ajuntaments en l’estructura del país.
– Afavorirem els ens locals descentralitzats per garantir la identificació de tot nucli de població amb una instància representativa.
– Implantarem mecanismes que permetin als ajuntaments controlar l’estat i l’execució de les infraestructures, ja siguin de l’Estat o de la Generalitat.
– Garantirem la suficiència financera dels ens locals que resulten de l’exercici de competències autonòmiques, una suficiència financera que s’ha de fonamentar en les responsabilitats que tinguin en cada moment atribuïdes per llei.
Partit Popular de Catalunya (PPC)
http://www.ppcatalunya.com/
El Pacte Local Català
[...]
Creiem que aquest instrument, que formalment ha de ser una llei del Parlament de Catalunya, ha de preveure, com a mínim, els punts següents:
- La relació de competències susceptibles de ser assumides pels ens locals, entre les quals el Partit Popular de Catalunya considera com a més destacades les següents: consum, esports, educació, ocupació, joventut, medi ambient, ordenació del territori, urbanisme, patrimoni històric-artístic, protecció civil, sanitat, serveis socials, transports, turisme i habitatge.
- La identifiació dels beneficiaris del procés descentralitzador (allò que tècnicament s'anomena "ens territorials descentralitzats")
- Considerem que els municipis són els destinataris preferents de les competències transferides o delegades. No obstant això, perquè puguin assumir les competències cal conèixer-ne, prèviament, la capacitat de gestió, i garantir en tot moment la prestació adequada dels serveis públics. Es tracta d'evitar que els ens locals facin una assumpció de competències precipitada, ràpida i sense tenir en compte la capacitat de cada municipi.
- Els Consells Comarcals han de tenir, en aquest nou context, un paper destacat. Cal que esdevinguin organismes de gestió dels serveis mancomunats dels municipis de cada comarca, la qual cosa suposa un canvi en el seu model actual.
- Finalment, considerem essencial el paper que han de continuar desenvolupant les diputacions provicionals o ens supramunicipals que es constitueixin, com a entitats de suport als municipis, especialment als petits i mitjans, per garantir una prestació correcta dels serveis que tinguin encomanats i el reconeixement de la realitat metropolitana en àmbits com el transport, l'urbanisme, els residus, els serveis hidràulics o la promoció econòmica.
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)
http://www.joansaura.cat
Les Vegueries
Una de les prioritats del nou Govern ha de ser la Llei d’Organització Territorial que ha d’incloure la creació de les vegueries. D’acord amb el nou Estatut els Consells de Vegueries substituiran les Diputacions Provincials. Cal que les quatre Diputacions emprenguin de forma immediata la seva adaptació a la nova estructura. A mig termini, caldrà, negociar amb l’Estat l’adaptació de la seva administració perifèrica, les províncies, a l’àmbit de les vegueries.
Per a ICV-EUiA és molt clar definir les següents vegueries:
Terres de l’Ebre
Camp de Tarragona-Reus
Regió metropolitana de Barcelona
Catalunya Central
Pirineus i Val d’Aran
Terres de Lleida
Comarques Gironines
Ara bé, en el procés inicial plantejat pel Govern de la Generalitat s’han expressat reivindicacions territorials que cal estudiar:
L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf
Osona i el Ripollès
Cal abordar aquestes qüestions sobre l’adscripció comarcal a alguna vegueria o la possibilitat de crear alguna vegueria més, a partir del debat i el diàleg amb experts, les institucions locals i comarcals i la societat civil de cada territori.
D’altra banda, el tractament de l’especificitat institucional del territori de la Val d’Aran, ha de quedar garantit a partir de la nova llei que preveu l’Estatut.
L’adequació del mapa comarcal
L’adequació dels límits comarcals s’ha de correspondre a les realitats sòcio-econòmiques d’interrelació municipal. Les comarques han de ser, en molts casos, l’àmbit per excel·lència de mancomunació de serveis municipals.
Continuem apostant per una actitud oberta a la reflexió sobre la reforma del mapa comarcal i la seva adequació a les actuals circumstàncies, ja sigui des de la perspectiva de creació de noves comarques, ja sigui des de la perspectiva del canvi d’adscripció dels municipis respecte de les comarques actuals.
Proposem obrir el procés d’adaptació del mapa comarcal a la xarxa d’àmbits urbans i territorials de vida local quotidiana, l’espai de relacions quotidianes i intenses d’ordre residencial, laboral, d’estudi, comercial, lleure i de serveis que, d’uns anys ençà, s’ha convertit en uns àmbits territorials plurimunicipals. Aquests espais tenen un o més centres urbans que els organitzen, ho fan per mitjà d’una xarxa de comunicacions que possibiliten les interrelacions i que són una realitat socioeconòmica per fer homogènies i/o complementàries les seves activitats.
Ciutadania de Vilafranca, Ja som aquí!
(Nota: Post originalment publicat el 22/6/2006)
La setmana passada els mitjans de comunicació locals i comarcals es feien ressò d'una notícia política no per més desitjada, menys sorprenent. ICV, 12 anys després, tornarà a presentar-se a unes eleccions municipals a Vilafranca del Penedès. Entenc que aquest article pot resultar, especialment per aquelles persones de fora de la vila, una mica pesat i endogàmic. Si és així, us animo al proper article nacional o internacional, que espero publicar la setmana vinent.
El projecte d'Iniciativa per Catalunya Verds a Vilafranca, té com a referència el treball fet pels companys regidors que ens han representat en l'ajuntament, tant en l'època del PSUC amb els dos regidors de la primera legislatura com en la col·laboració com a ICV al grup municipal socialista a les dues darreres legislatures, on s'ha fet un treball enorme per situar a Vilafranca com una vila de referència en política social progressista tot i els problemes de la nostra limitada representació. Però el projecte d'ICV a la nostra vila va molt més enllà de la nostra experiència al Govern, és l'aportació de tots i totes els i les que algún cop han participat d'aquest col·lectiu, del nostre treball conjunt amb els moviments socials locals i comarcals.
El projecte d'ICV Vilafranca es basa en mantenir un peu al carrer, col·laborant amb els moviments socials i un altre a les institucions, on poguem portar aquestes veus i fer polítiques transformadores de debò.
El projecte d'ICV, autònom i independent, no renúncia, ni ho pot fer, a enfortir l'espai de l'esquerra plural, com fa a través de la presentació d'una llista pròpia, però l'objectiu d'ICV no és pas aconseguir representació o formar part novament del govern municipal. Ni tan sols és guanyar les eleccions. L'objectiu d'ICV és canviar el món, i per canviar-lo, cal canviar Vilafranca. Vilafranca... i Sant Sadurní, La Granada, Sant Llorenç d'Hortons... i així avançar per crear una xarxa de municipis que treballin en comú per aquest altre món possible que desitgem.
La setmana passada els mitjans de comunicació locals i comarcals es feien ressò d'una notícia política no per més desitjada, menys sorprenent. ICV, 12 anys després, tornarà a presentar-se a unes eleccions municipals a Vilafranca del Penedès. Entenc que aquest article pot resultar, especialment per aquelles persones de fora de la vila, una mica pesat i endogàmic. Si és així, us animo al proper article nacional o internacional, que espero publicar la setmana vinent.
El projecte d'Iniciativa per Catalunya Verds a Vilafranca, té com a referència el treball fet pels companys regidors que ens han representat en l'ajuntament, tant en l'època del PSUC amb els dos regidors de la primera legislatura com en la col·laboració com a ICV al grup municipal socialista a les dues darreres legislatures, on s'ha fet un treball enorme per situar a Vilafranca com una vila de referència en política social progressista tot i els problemes de la nostra limitada representació. Però el projecte d'ICV a la nostra vila va molt més enllà de la nostra experiència al Govern, és l'aportació de tots i totes els i les que algún cop han participat d'aquest col·lectiu, del nostre treball conjunt amb els moviments socials locals i comarcals.
El projecte d'ICV Vilafranca es basa en mantenir un peu al carrer, col·laborant amb els moviments socials i un altre a les institucions, on poguem portar aquestes veus i fer polítiques transformadores de debò.
El projecte d'ICV, autònom i independent, no renúncia, ni ho pot fer, a enfortir l'espai de l'esquerra plural, com fa a través de la presentació d'una llista pròpia, però l'objectiu d'ICV no és pas aconseguir representació o formar part novament del govern municipal. Ni tan sols és guanyar les eleccions. L'objectiu d'ICV és canviar el món, i per canviar-lo, cal canviar Vilafranca. Vilafranca... i Sant Sadurní, La Granada, Sant Llorenç d'Hortons... i així avançar per crear una xarxa de municipis que treballin en comú per aquest altre món possible que desitgem.
dilluns 5 de juny de 2006
Enllaços CUP
Candidatura d'Unitat Popular
CUP Vilafranca del Penedès
CUP Vilanova i la Geltrú
Qui sap si la tendresa
Cesk Freixas (CUP - Riudebitlles)
Jordihill.clar
Hordi Hill (CUP - Vilafranca del Penedès)
Jordisalvia.cat
Jordi Salvia (CUP - Vilafranca del Penedès)
CUP Vilafranca del Penedès
CUP Vilanova i la Geltrú
Qui sap si la tendresa
Cesk Freixas (CUP - Riudebitlles)
Jordihill.clar
Hordi Hill (CUP - Vilafranca del Penedès)
Jordisalvia.cat
Jordi Salvia (CUP - Vilafranca del Penedès)
Enllaços ERC-AM
Esquerra Republicana de Catalunya
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya
ERC El Vendrell
ERC Vilafranca del Penedès
ERC Vilanova i la Geltrú
Matadracs
Pol Pagès
Pol Pagès (JERC - Sant Quintí de Mediona)
Munició per a la independència
Josep Parera (ERC - Vilanova i la Geltrú)
Amb tu
Josep Quelart (ERC - Vilafranca del Penedès)
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya
ERC El Vendrell
ERC Vilafranca del Penedès
ERC Vilanova i la Geltrú
Matadracs
Pol Pagès
Pol Pagès (JERC - Sant Quintí de Mediona)
Munició per a la independència
Josep Parera (ERC - Vilanova i la Geltrú)
Amb tu
Josep Quelart (ERC - Vilafranca del Penedès)
Enllaços CiU
Convergència i Unió
Convergència Democràtica de Catalunya
Unió Democràtica de Catalunya
Joventuts Nacionalistes de Catalunya
Unió de Joves
CiU El Vendrell
CiU Vilafranca del Penedès
CiU Vilanova i la Geltrú
El bloc de Carles Campuzano
Carles Campuzano (CiU - Vilanova i la Geltrú)
Guillem Carol
Guillem Carol (JNC - Vilafranca del Penedès)
I si ens ho fem mirar?
Òscar Pascual (CiU - El Vendrell)
Pere Regull i Riba
Pere Regull (CiU - Vilafranca del Penedès)
No sóc ciutadà del món
Francesc Sánchez (CiU - Vilanova i la Geltrú)
Convergència Democràtica de Catalunya
Unió Democràtica de Catalunya
Joventuts Nacionalistes de Catalunya
Unió de Joves
CiU El Vendrell
CiU Vilafranca del Penedès
CiU Vilanova i la Geltrú
El bloc de Carles Campuzano
Carles Campuzano (CiU - Vilanova i la Geltrú)
Guillem Carol
Guillem Carol (JNC - Vilafranca del Penedès)
I si ens ho fem mirar?
Òscar Pascual (CiU - El Vendrell)
Pere Regull i Riba
Pere Regull (CiU - Vilafranca del Penedès)
No sóc ciutadà del món
Francesc Sánchez (CiU - Vilanova i la Geltrú)
Enllaços PSC-CpC-PM
Partit dels Socialistes de Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Joventuts Socialistes de Catalunya
PSC El Vendrell
PSC Vilafranca del Penedès
PSC Vilanova i la Geltrú
M. Assumpta Baig
Assumpta Baig (PSC - Vilanova i la Geltrú)
Àgora Vilanovina
Àlex Centelles (JSC - Vilanova i la Geltrú)
El bloc de Laia Gomis
Laia Gomis (JSC - El Vendrell)
Joan López Jurado
Joan López (PSC - Sant Sadurní)
Diario de Roberto Labandera
Roberto Labandera (PSC - Vilafranca del Penedès)
Parlem de tot
Xavier Roig (JSC - Sitges)
Ciutadans pel Canvi
Joventuts Socialistes de Catalunya
PSC El Vendrell
PSC Vilafranca del Penedès
PSC Vilanova i la Geltrú
M. Assumpta Baig
Assumpta Baig (PSC - Vilanova i la Geltrú)
Àgora Vilanovina
Àlex Centelles (JSC - Vilanova i la Geltrú)
El bloc de Laia Gomis
Laia Gomis (JSC - El Vendrell)
Joan López Jurado
Joan López (PSC - Sant Sadurní)
Diario de Roberto Labandera
Roberto Labandera (PSC - Vilafranca del Penedès)
Parlem de tot
Xavier Roig (JSC - Sitges)
Enllaços d'ICV-EUiA-EPM
Iniciativa per Catalunya Verds
Esquerra Unida i Alternativa
Entesa pel Progrés Municipal
Joves d'Esquerra Verda
Alternativa Jove
ICV Vilafranca del Penedès
ICV Vilanova i la Geltrú
EUiA El Vendrell
Reflexions en roig-verd-violeta
Toni Peñafiel (JEV - Vilafranca del Penedès)
Fragmentari
Bernat Villarroya (ICV - Vilafranca del Penedès)
Esquerra Unida i Alternativa
Entesa pel Progrés Municipal
Joves d'Esquerra Verda
Alternativa Jove
ICV Vilafranca del Penedès
ICV Vilanova i la Geltrú
EUiA El Vendrell
Reflexions en roig-verd-violeta
Toni Peñafiel (JEV - Vilafranca del Penedès)
Fragmentari
Bernat Villarroya (ICV - Vilafranca del Penedès)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
